Col·loqui


Obra:Obres completes (p. 23-25)
Municipi:Palma
Comarca:Mallorca

testing image

Col·loqui


 

La Musa


 

¿Per què de mi et recordes

i a l'arpa d'altre temps les mans allargues,

i, tot mullant les cordes

de llàgrimes amargues,

com pluja d'estels d'or

solquen els rims la fosca de ton cor?

 

El Poeta

 

És mon desig que un raig de poesia

il·lumini mes llàgrimes; voldria

trobar al fons de l'ànima quelcom

d'eixa punyent i fonda melodia

que fa aturar tothom,

perquè en la pietat dels qui passessin

i el càntic escoltessin,

com a l'entorn del violí qui plora

demanant caritat en nom de Déu,

duràs almenys sobre la terra una hora

la vida de mos fills, que fou tan breu.

 

La Musa

 

La plenitud de vida no comença

ni arriba l'home a sa virilitat

sens que fermenti en l'ànima el llevat

de l'íntima sofrença.

Sia ton cor el ferro espurnejant,

damunt l'enclusa del dolor, sonant,

 

El Poeta

 

A mos infants no tornarà la vida

el broll de foc i el ritme dels martells

sobre el metall de l'ànima enrogida;

no em plany de ma dissort, els plany a ells.

Si a l'espona del llit,

quan se glaçava el cos, quan l'agonia

els ulls enterbolia

del jove moribund, li haguessin dit

de part de déu: —Minyó, te'n vols anar?... —,

ell què hauria respost! —Me dol deixar

ma família, la terra a on nasquí;

es prest; la vida riu; eixa amarganta

copa de fel, decanta-la de mi;

jo me somet, ta voluntat és santa ;

però. si et plau, Senyor, deixa'm aquí... —.

No pogué ser; i se tancà la porta

de ma casa, una nit, sens que ell tornàs,

i el duien a romandre al mateix vas

de sa germana morta.

 

La Musa

 

Mes tu deus a la vida ton tribut,

¿No sents l'host qui se canta a si mateixa.

i avança menyspreant la multitud

dels morts que tomben i els ferits que deixa?

 

El Poeta

 

Mai la vegí tan bella com és ara.

la vida d'aquest món,

que d'un encís crudel tota s'amara

per a parlar-me dels que ja no hi son.

Plorar!... També plorava

Jesús davant la tomba de l'amic.

Ran de la fossa com un arbre estic,

que hi beu tota la saba.

 

La Musa

 

Mes l'arbre ha de fruitar.

 

El Poeta

 

Jo vull que l'oli

del fruit amarg, com espremuda oliva,

cremi tot en la llàntia que aurioli

dels dos adolescents la imatge viva.

Si la força del geni m'és estranya.

tan gran com ell s'aixeca mon dolor,

i jo puc llavorar l'alta muntanya

per esculpir-hi un monument d'amor.