En aquell moment la cala d'Alcaufar...


Obra:La noia del ball (p. 33)
Municipi:Sant Lluís
Comarca:Menorca

testing image

En aquell moment la cala d'Alcaufar era un indret pur, amb l'hotelet en una banda de l'arenal. Entre la cova i l'hotel hi havia un petit port per amarrar tres o quatre barques i dues dotzenes de cases blanques la majoria de les quals eren de gent de Sant Lluís que hi anava a pescar. Més amunt hi havia algunes cases més i la botiga, a tocar d'on s'acabava la carretera. D'allí estant podies anar als espadats de S'Algar, alts i de roca cantelluda, on la mar picava brava quan feia vent, i si agafaves la carretera de Sant Lluís et trobaves de seguida a la dreta uns camins plens de la vegetació i ombrívols que menaven a un espai màgic i fresc que nosaltres coneixíem com la cala Rafalet. De fet, era una cala llarga i estreta entre les roques, un petit món silenciós on senties refilar els ocells mentre et banyaves. En canvi si anaves a la cala Roig pel promontori sec que era davant de l'hotel sempre veies porcs de llentrisca negres i algun garrí, i percebies la barreja d'olors que ja he dit de farigola i camamilla... No ho sé, però em sembla que a la majoria d'indrets que esmento hi vaig anar per primera vegada quan tenia vuit o nou anys, amb les amigues que vam fer a Sant Lluís, aquell any que ens hi vam quedar tot l'hivern, quan acabava de néixer el Pepito i perquè, segons les tietes, el meu pare tenia problemes. Ja te'n parlaré.