Sí que la recordo bé, la iaia.


Obra:La noia del ball (p. 22-23)
Municipi:Sant Lluís
Comarca:Menorca

testing image

Sí que la recordo bé, la iaia. A mi i a la Neli ens agradava veure-la els matins, quan s'asseia al pati del darrere pentinant-se els llargs cabells blancs. Em semblaven uns cabells de conte de tan llargs i blancs com eren. Els cabells d'una princesa que s'havia fet vella en el seu jardí, un riu de cabells per on es passava la pinta asseguda a la part més fresca del pati, a prop de la cisterna. Les mans semblaven de pergamí i eren gruixudes. Tenia les faccions arrodonides i uns ulls negres d'ocell malfiat que ho veia, ho sabia i ho endevinava tot. Això, i les olors d'aquella casa.

Sí, perquè es conco Toni, el fill de la iaia i germà del papa, era fuster i treballava en el pati d'aquella casa gran de Sant Lluís. Quan hi entraves, de primer et trobaves un racó amb caixes d'eines diverses: martells, garlopes, enformadors, barrines... Però passat aquest rebedor venia el passadís i la resta de la casa, que la iaia tenia pulcra, endreçada, amb detalls que em feien gràcia, com aquelles flors seques que eren a la prestatgeria on hi havia els pots amb herbes, camamilla, poniol, farigola, maria lluïsa i coses així.

Es conco tenia el taller al final del pati del darrere, prop de la cort dels animals, en un cobert al costat del qual hi havia una altra sortida. I, estranyament, entre aquelles eines de l'entrada del davant i el cobert del darrere, semblava que s'hagués tallat la relació. Únicament, de vegades, segons com bufava el vent, ens arribava una ombra d'aquella olor del màstic -mig peix, mig llentiscle- a què t'acostumaves i que jo vaig associar a Sant Lluís, a la iaia, als estius i les vacances, a la cala i la cova, i a l'hotel Xuroi, on de vegades es conco anava a fer un ginet i a parlar amb els cambrers, perquè es conco treballava per a l'hotel adobant finestres o el que fos.