Quan anàvem a l'illa vivíem tant a la cala d'Alcaufar...


Obra:La noia del ball (p. 16-17)
Municipi:Sant Lluís
Comarca:Menorca

testing image

Quan anàvem a l'illa vivíem tant a la cala d'Alcaufar com al poble de Sant Lluís, que és a cinc quilòmetres de la mar. Aleshores Sant Lluís només tenia un carrer. És a dir: un carrer principal que era la carretera de Maó a la platja i algunes cases aïllades a les quals s'arribava per camins polsegosos i amb figueres de moro i cards estrellats a banda i banda. La carretera de Sant Lluís a la cala també era sense asfaltar. Sortint del poble, a l'esquerra, primer trobaves el cementiri. L'endemà d'arribar a l'illa la tieta Lali sempre ens hi duia, i ens agradava entrar en aquell recinte de tombes senzilles i emblanquinades, i ens aturàvem davant d'un nínxol.

«Aquí hi ha la mare», ens deia la tieta, i ens hi quedàvem una estona en silenci.

Jo mirava els dos xiprers foscos i pensava «pobre mare, va morir jove», perquè era veritat que aleshores les persones morien per no res. Ara segurament la meva mare no moriria d'aquell mal, i tampoc no moririen els que a Barcelona van agafar la grip o els que tenien debilitat i s'anaven decandint sense que s'hi pogués fer res. És clar que moririen, com tothom, però vull dir que no moririen sense saber de què.