Però primer va venir la bogeria de les festes.


Obra:La noia del ball (p. 45)
Municipi:Sant Lluís
Comarca:Menorca

testing image

Però primer va venir la bogeria de les festes. A mi els casaments i les celebracions sempre m'han agradat. Ja m'agradaven de menuda, i sentir música i veure la gent contenta. I per això mateix m'agradava que durant la festa major d'agost hi hagués tanta gent al carrer que gairebé no et podies moure, i les desfilades solemnes dels cavalls, muntats per genets que duien pantalons blancs, americanes negres i barrets, i es jaleos durant els quals els homes feien ballar els cavalls fins que alçaven les potes del davant i tothom cridava...

Recordo que els cavalls negres i suats entraven a casa i que quan gairebé eren a la cuina, on feien la volta per sortir, jo els veia com unes bèsties altes i amples, i que els cavallers es prenien un glopet del gin que els donava la iaia... Els matins hi havia jocs, i de nit les famílies seien al carrer per fer tertúlies i menjar, i l'orquestra tocava a l'esplanada de l'església on algunes parelles ballaven. La iaia sempre deia que jo era balladora perquè em posava al mig de la pista amb una amiga, entre la gent gran, i no paràvem de marcar els passos i seguir la música fins que ens deien prou. Quan finalment ens feien anar a dormir, del llit estant m'agradava esforçar-me a sentir l'orquestra i m'aprenia de memòria alguna cançó.

Tot això va anar canviant, no era el mateix quan jo tenia cinc o sis anys que quan en vaig tenir nou, i encara va ser diferent als tretze... T'ho dic perquè no et pensis que res no variava. De primer el ball era poca cosa, i la majoria de persones ballaven amb les seves parelles. Mes endavant hi havia més músics...