Na Macaret


Obra:Nura (p. 13-14)
Municipi:Mercadal, es
Comarca:Menorca

testing image

Na Macaret

 

M'assec al moll de fusta de Cala Molí i pesc donzelles amb

els meus fills que somien sandokans i mobydicks.

Tenc les mans escatades de pics d'esparralls i salpes.

Retirat del món, del segle, escric amb la ventresca d'un

anfossol l'elegia clara del salobre.

Sé que després de la sal i els solcs que el mar soscava en la

pell dels dits és lleugera i càlida la ploma.

Travessaré Es Codolar, bussejaré al fons de Sa Nitja per

trobar, colgada, entre algues, l'ànima blanca del mite.

No calaré a Cala's Morts.

Com el vent que de Tíndari m'arriba perfumat de

camamil·la, els anys sorrencs traginen pols de corc.

Ara passa un llaüt i un ca de pèl asprós m'ensuma ximple

l'esca.

D'al·lot, Déu caminava sobre les aigües. El món feia olor

d'encens. Encara no sabia que duim l'infern dins

nosaltres ni caçava caderneres amb filacs i vesc.

Un dia, un amic meu va ofegar cinc moixets petits en el

safareig verdós de l'hort de Can Virolla. Després van

arribar a l'illa gent de mots triomfants que obrien

síquies i solcaven 1'espai d'arbres secs i fils.

Els tamarells van començar a morir-se. La neu no va tornar

més. Al cine feien Quo vadis! i un fosquet de

biblioteca fred vaig veure El crit de Munch.

Ara pesc donzelles amb els fills que riuen quan els cant

alegre la cançó pirata de John Silver i em demanen qui

era Billy Budd.

Vull oblidar que vaig llegir Genet. Negaré com sant Pere

tres vegades Bataille.

Hi ha una tèquina amb rems que es podreix al canyís...

Es fa fosc i m'invent una vida ermitana.