Les penyes del Monte Toro es transfiguraven totes les tardes...


Obra:Pedres i vent (p. 133)
Municipi:Mercadal, es
Comarca:Menorca

testing image

Les penyes del Monte Toro es transfiguraven totes les tardes, en caure el sol, en grans flames alcohòliques que es desprenien del granit purificat pels segles geològics, per les combustions roges i blanques de l'argila i de la calç; tacaven la muntanya sals de ferro i la massa de pedres embolicada en tornassolades aureoles, en concèntrics cercles de gases fluïdes i de boires blanes, semblava consumir-se, cobrint-se d'escòries ardents, transfigurar-se en un caliu mitològic de granit, el resplendor dels quals s'esmorteïa en el baf translúcid que pujava del pla.

I sobre aquell caliu potent, on semblaven condensar-se tots els apassionaments de l'ànima menorquina, palpitava l'ala blanca i ingràvida del Santuari on la Verge illenca, bruna com una pagesa tenyida pels aires marins, somreia amb un somriure ultraterrenal.

Ella estava embolcallada en un mantell d'or fluid, en la blanca seda del seu mantell que tenia el tornassol irisat de les conquilles dels mariscs. I allí dalt se la pressentia oculta, penetrant en el cimbori del cel, en una ascensió eterna, amb el mitològic brau, el toro que havia vingut dels camps del paganisme, que semblava guardar damunt el llom escruixit, la sensació penetrant del cos blanc de la donzella Europa en la gloriosa apoteosi del rapte i que ara, vençut, purificat, oblidada la seva estirp olímpica, el seu gest sideral en l'arc policrom del Zodíac i humiliant les seves banyes fetes per envestir i enforcar estrelles, s'arraulia com un sant ermità penitent, amb la seva pell ocre i daurada, encara plena de polsim còsmic, convertida en sac per a vestir i servir de coixinera als peus diminuts de la donzella celest, que sostenen en llurs braços l'infant prodigiós, pastoret d'innombrables ramats.