I el Monte-Toro, embolcallat en l'atmosfera neta de la tarda...


Obra:Pedres i vent (p. 68)
Municipi:Mercadal, es
Comarca:Menorca

testing image

I el Monte-Toro, embolcallat en l'atmosfera neta de la tarda, apareixia amb la seva cuirassa grisenca de granit. Grans bòfegues, profundes esquerdes, dibuixaven els costers de cada banda. Apareixia ple de xacres i nafres, donava la sensació d'una muntanya malalta, ardent, posseïda d'un foc interior. En la part alta el seu cap grandiós de qualitat calcària lívida, solcat d'àmplies vetes vermelles, com si fossin potents artèries vives que pugessin fins la cúspide el suc espès i mineral que circulava lentament, amagat sota la crosta còsmica de tota l'illa morta. En la part més alta d'aquest caparrot de calç, s'obrien dos forats profunds i iguals. L'ombra es feia espessa en aquells dos alvèols, donant l'aspecte de dos ulls ciclopis, infonent a la muntanya una vida humana i estranya. I els ulls d'aquest tità semblaven mirar la llunyania, enfonsar-se en el mar que guspirejava a l'horitzó, més enllà de les roques blaves.

—Miren a l'Àfrica —digué Raleigh senyalant els ulls de la muntanya.

I els dos se sentiren posseïts estranyament per la immensa soledat del paisatge.