Dijous, 4 d'agost [1994]


Obra:Quadern de Fornells (p. 165-166)
Indret:Sa Nitja
Municipi:Mercadal, es
Comarca:Menorca

testing image

Dijous, 4 d'agost [1994]

 

A mitja tarda, amb el nostre llagut, anem a Sa Nitja. La costa nord de l'illa és impressionant. Per més que et sembli acostumar-t'hi, sempre hi ha un dia que et torna a sorprendre. És una costa grandiosa, devastada, queixalada i rosegada per tota mena d'embats i tempestes. Però vista amb llum de tarda des de ponent, agafa una insondable suavitat, com de bèstia aplacada i resignada a la vellesa, a un estat d'inofensiva passivitat.

Sa Nitja és un dels nostres racons predilectes de l'illa, un port natural on us trobeu a recer de tots els vents, sobretot de la temuda tramuntana: l'illa des Porros, al seu davant, forma una mena de tap que l'en preserva. A més, es creu que al seu dedins hi jeu, colgada, la Sannicera de què parlava Plini el Vell, el Port de Sereyna de què parlava Pere Martell al rei En Jaume, "ses vilotes de Sa Nitja", que deia Madó Alzina, una pagesa del predi veí de Santa Teresa... Sembla, efectivament, que sota aquestes aigües tranqui-les hi dorm una ciutat sencera, amb les seves cases, carrers i temples, coberta de sorra i algues, desproveïda de memòria. La idea és suggestiva, però atesa la nostra ignorància en aquestes qüestions no ens es permès d'anar més enllà d'aquesta suposició. Amb tot, el fet innegable és que el dit paratge respira una calma estranya, enigmàtica, considerablement torbadora: potser la de l'absència, potser la de la mort (vull dir la d'un cementiri). El que fou no ho sabem, però ara és un indret tocat per una llum i un recolliment especials, que fa que quan us hi endinseu amb el llagut se us desperti un infinit respecte i tingueu la sensació inequívoca d'estar entrant en un recinte sagrat. Sa Nitja, doncs, no és un recer més dels que de tant en tant ofereix el coster de l'illa. Sa Nitja és un lloc a part, diferent, amb una vida pròpia, al marge sobretot de les vel·leïtats del pèlag. És un paratge que sembla coincidir perpètuament amb ell mateix. Les seves aigües són greus, pesants, immòbils, gràvides. No hi ha dubte: és un recer per a poetes, ¿però en queden encara?

Tot tornant, fluixegem i enxampem un sard i una oblada. El sard es un dels peixos que té uns reflexos mes vius i canviants. La lluïssor del seu mantell d'escates verdoses sembla contenir la llum del mar, una llum, però, saturada de profunditat, roques i algues.