El més probable és que mai no sapiguem...


Obra:Els Clark (p. 144)
Municipi:Maó
Comarca:Menorca

testing image

El més probable és que mai no sapiguem si el que va succeir a la festa de presentació en societat de Marianna Soler Lochner, un dia de maig de 1870, va ser fruit d'un projecte minuciós o si les coses es van produir per casualitat, però aquell dia Daniel va prendre una decisió de gran transcendència. Marianna era la filia segona de Pere Soler, un comerciant que havia exercit la vida diplomàtica en ocupar el càrrec de consol d'Espanya a Trípoli i que, en tornar a Maó, s'havia fet construir una esplèndida casa d'estil neoclàssic a la dita aleshores plaça del Príncep. Tenia dues façanes: la més noble mirava a la plaça, i l'altra al carrer d'Anuncivay. Aquells dies, la jove Marianna acabava de fer divuit anys i els seus pares havien decidit presentar-la en societat amb una festa que es duria a terme als salons de la primera planta i, de manera especial, a la gran sala de ball que el consol s'havia fet construir a casa seva, la més esplendorosa de la ciutat.

El consol Soler i la seva esposa havien convidat la gent més selecta de Maó i el més granat de l'aristocràcia de Ciutadella, una classe amb la qual els maonesos no podien competir. Entre els convidats hi havia el fill del marquès d'Albranca amb la seva promesa, el baró de Lluriac amb la seva dona i el pietós i solitari duc d'Almenara Alta que, sorprenentment, havia acceptat la invitació. També hi eren presents la baronessa de Monpalau, una dona alta i de posat sever, i el seu marit, Miquel Carbonell, un home petit i més aviat ridícul que la gent coneixia amb el sobrenom de baronet. Els acompanyava la seva filla Maria, que acabava de complir vint anys.