Finalment, entraren a la sala de ball...


Obra:Els Clark (p. 239)
Municipi:Maó
Comarca:Menorca

testing image

Finalment, entraren a la sala de ball, aquell ample saló neoclàssic de sostres molt alts i motllures daurades, amb quatre finestres obertes sobre el carrer d'Anuncivay, que era ple de cadires que algú havia disposat ordenadament en semicercle, entorn d'una petita estrada on hi havia un piano vertical. Va ser des d'allí que Teodoro Làdico va fer un petit discurs. I mentre el líder república perorava, Daniel anava observant les persones que s'havien aplegat entorn seu i el va sorprendre la barreja tan singular que formaven; una combinació que, vint anys abans, no s'hauria pogut tan sols imaginar. Hi havia industrials, comerciants, propietaris rurals, professionals universitaris i militars de carrera. I el que era encara més estrany: liberals de nou encuny i conservadors de tota la vida mesclats amb republicans. Hi havia, per tant, homes i dones que, teòricament, podien discrepar en el camp ideològic, però que —i aquest n'era el secret— tenien en comú una cosa extraordinàriament important: la solidesa dels seus comptes corrents i el fet de pertànyer a una burgesia cada cop més uniformitzada i provinciana.

Contemplant aquella gent, Daniel va deduir la versemblança d'un acudit que circulava per Maó: "Els liberals —deia— van a missa a les nou, els conservadors hi van a les deu i els republicans no van a missa, però a les onze es troben tots junts a Es Dineret per fer l'aperitiu i muntar després els seus negocis." "Es Dineret —va pensar Daniel—, quin encert de nom per definir el que era realment el Casino de la Unión!", un lloc on persones rivals políticament convergien de manera amistosa per fer tabola i endegar de comú acord empreses comercials, industrials i financeres, on el color polític dels accionistes importava ben poc. Diversos, per tant, eren els homes i diverses les idees, però la burgesia maonesa era una gran família que havia convingut a un sol amor.