Havien sonat les deu i els carrers de Maó estaven deserts.


Obra:Pedres i vent (p. 91-92)
Municipi:Maó
Comarca:Menorca

testing image

Havien sonat les deu i els carrers de Maó estaven deserts. Els nostres passos ressonaven en les façanes baixes, saturades de llum fosforescent.

A la placeta el vent dansava fent remolins diabòlics, portava les olors acres de la mar i els perfums incerts del camp. En el fons, com quadres pintats i simètrics, es veien les finestres del Casino; sortia per elles una llum vermella, vaga i polsosa, que es barrejava al defora amb el resplendor de la lluna.

—Allà dalt —em digué en Tomás— trobarà vostè al seu oncle jugant al tresillo.

—Gràcies. Adéu.

Vaig pujar l'escala.

Aparegué davant meu una àmplia sala i en un racó, inclinada damunt d'una taula verda, il·luminada de ple pel llum que penjava damunt la taula, la cara del meu oncle, que jugava al tresillo amb altres companys.

En apropar-me a ell el vaig saludar. No em féu cas. Tota la seva atenció es trobava concentrada en les cartes.

Vaig asseure'm al costat del meu conco. El llum que penjava damunt els caps d'aquells quatre homes preocupats posava el con de la pantalla amb la seva llum viva damunt la taula verda. Les vuit mans sobre la taula absorbien el color complementari del verd i es feien vermelles, ombrejaven de tons violats en les siluetes dels dits, en els extrems del quals relluïen les ungles amb un to pàl·lid d'estany. I entre aquelles ungles i aquells dits vermellosos s'obrien els petits ventalls de les cartes i entre el seu barnillatge apuntaven els rossos caps de les sotes, les constel·lacions grogues dels oros, els bastos verds clapejats de sang i en una primitiva i absurda perspectiva, les petites copes alineades sobre el mantell blanc del naip. Juntament a les mans vermelles, en el camp verd de la taula, com petites ciutats de casetes policromes, brillaven dins dels plats petits les fitxes de nacre, escarlata, grocs de crom, blaus cobalts.

—Dono?

—Tres.

—Passo.

Eren veus solemnes, gairebé apagades. El cap d'un badoc s'abocava per damunt de l'espatlla d'un jugador. Aquest li ensenyava el ventall de cartes. Els dos feien el mateix gest, de persones que es comprenen perfectament i que tenen intencions amagades.

—Arrastro —deia el meu oncle solemnement. S'encabritava un cavall de copes damunt del prat de la taula donant la sensació, en el moment de caure relliscant, d'una carrera atrevida per damunt de la pampa indecisa de l'atzar.