Vaig tenir la sort d'arribar a la biblioteca...


Obra:Les illes (p. 60-61)
Municipi:Maó
Comarca:Menorca

testing image

Vaig tenir la sort d'arribar a la biblioteca d'aquest Ateneu presentat per un senyor ja molt vell, que morí, pel marc de 1949, a vuitanta-cinc anys d'edat: el senyor Hernández Sanz. Era, llavors, un senyor madur i de gran personalitat, una de les més remarcables de la vida insular i, per tant, el corresponsal obligat de la curiositat que en diferents ambients culturals europeus Menorca suscitava. Era, a més, un dels pocs homes feliços que jo he trobat en la vida. Havia fet una cosa important: una «Història de Menorca», publicada el 1908, que en alguns aspectes monogràfics ha estat superada, però que constitueix encara el millor llibre d'informació històrica que sobre l'illa s'ha publicat. Era — o havia estat—, d'altra banda, tot el que hom hauria volgut ser en la vida: catedràtic d'Institut, cronista de Maó, arxiver de l'illa — recordava una mica en aquest punt els arxivers de les novel·les d'Anatole France—, escriptor, el redactor principal de la «Revista», col·leccionista de les més belles coses de Menorca, animador de l'Ateneu, liberal, tolerant i, a més a més, consol general de la reina Guillermina d'Holanda a l'arxipèlag balear. Què es pot demanar més? Era, és clar, corresponsal de moltes acadèmies indígenes i estrangeres i no cal dir que calgué recórrer a la seva erudició per a rebre i acompanyar els viatgers importants que passaren per l'illa durant més de seixanta anys.