Midsommarnatt



Gabriel Ferrater va ser trobat mort en un pis de la casa número 32 del carrer Ribatallada, un dia de finals d'abril de 1972. Situats al davant podem rememorar el poeta amb una nota de dietari de Joaquim Molas que intenta reconstruir les últimes hores de vida i les possibles decisions que el portaren al suïcidi. També hi escau la lectura del poema "Nit trista de Sant Joan", de Marta Pessarrodona (Terrassa, 1941) en resposta a un altre, "Midsommarnatt", de Ferrater que no es va incloure a Les dones i els dies.
testing image

Midsommarnatt

Vaig saltar encara
una foguera
menuda. L'ultima?
Només uns mots
callats de sobte.
Ljusa blaa natt.
Murtra del símbol,
Murtra que viu.
Manent de l'una,
de fa tant de temps.
Lleial a l'altra
des de tan poc.
Tu la d'enguany,
Murtra en qui crec,
abraça'm, no
símbol de res.
L'altra em vol fer
creure, perenne
obedient,
serf d'una gleva
on he d'encendre
corcats focs nous
(cadires, mànecs,
capçals dels llits
d'estius llunyans)
cada solstici,
quan és tan vell
saber com viren
els tombs dels anys.
Que cremin. Sigues
la més perenne,
tu, nit d'enguany.


Poema inèdit.El poeta hi posà la següent nota: Midsommarnatt correspon evidentment a Midsummer Night, i Ljusa blaa natt vol dir “clara nit blava”. La frase surt de Doctor Glass de Hjalmar Söderberg. Traduint aquest llibre, es va donar la coincidència que el dia mateix de Sant Joan em va tocar el passatge que descriu una nit de Sant Joan. Em fa l’efecte que la nit antiga de Tyko Gabriel Glass se’m va confondre una mica amb la meva nit precedent, i que d’aquesta confusió en va sortir aquest poema.