L'ocell de cera

L'ocell de cera

Cavall, soldats de plom, fusell i cèrcol,

i un ocell que es deixava clavar l'ungla.

Aquell ocell de cera m'encantava,

i esdevinguérem bons companys.

Una tarda d'estiu, en fer la sesta

embolcallat de sol dins l'hort de casa,

abraçat a l'ocell vaig adormir-me

mig de rosella i de blat ros.

En despertar-me, quina pena!,

l'ocell s'havia fos.

Hi ha coses que l'infant no oblida més.

Seguint la vida volandera,

quan perdo algun amor, algun amic,

em torna al pensament l'ocell de cera.