El rei David, savi en les harmonies celests...


Obra:Pedres i vent (p. 175)
Municipi:Maó
Comarca:Menorca

testing image

El rei David, savi en les harmonies celests, s'alçava en la part més alta de l'orgue meravellós de l'església de Santa Maria. Dos àngels policroms i daurats obrien les seves ales triomfals damunt el metall blavós dels grans tubs que, a la llum incerta de l'església, semblaven desmaterialitzar-se i fer-se cristal·lins i transparents.

Sota la blanca volta d'unes agudes estries parabòliques, el rei David, els àngels d'or i la tuberia gegantina, múltiple i entre els espais de tub a tub s'endevinaven les misterioses entranyes mecàniques, que es feien gegants en el silenci de la nau, on les llànties agonitzants hi posaven una llum espiritual i trèmula i els nostres passos ressonaven opacs i tímids.

El vell Basili, arrossegava els seus peus enormes damunt les llosanes i s'apropava lentament a l'orgue; tot el seu cos s'estremia i els seus ossos crepitaven com si fossin de llenya seca, en una apassionada combustió interior.

Aguedeta i jo el seguíem en silenci.

Una olor vaga de fusta rància, d'encens antic, es desprenia amb incertitud d'aquella construcció enorme i silenciosa.

Basili va asseure's en la banqueta, davant del teclat múltiple, que groguejava en la llum penombrosa de l'església. El teclat del gran orgue, el de la cadireta, els ecos, els contres, sorgiren davant d'ell com éssers misteriosos, muts, esfondrats en el secret profund de la fe i de l'harmonia.

Els contemplà un moment i els seus ulls s'ompliren d'una estranya resplendor. I aquell vellet que semblava mort per a tot, sotmès a una letargia continua, a qui mai no havia oït pronunciar més que alguna paraula solta, es girà vers mi i em digué amb veu tranquil·la.

—Una vegada a l'any se'm concedeix elevar la meva ànima a Déu amb l'harmonia incomparable d'aquest orgue, únic en el món. Només Aguedeta es troba present en aquesta pregària meva i jo la contemplo flotar en l'atmosfera sonora com l'ànima pura i tradicional de la nostra terra. Ara tu ets aquí, que nasqueres en la nostra terra, que has oblidat la llengua sagrada dels nostres pares. T'he permès arribar fins aquí perquè ella m'ho ha demanat amb els seus ulls i amb les seves paraules. I jo endevino el futur i sé que t'espera tota la dolçor infinita de la pàtria illenca.