Port-Mahon sous la lune

Port-Mahon sous la lune

Amorraràs la barca a l'altra riba. És imminent. Al menjador de casa han entrat les músiques de violins i l'horabaixa, amb les herbes urgents, invasores. No tens escapatòria. Les muntanyes es gonflen, a les cambres de bany els rius surten de mare. Portes closes i llavis muts penjnt al sostre. La soledat és teva, del teu pronom. Antònia morta, voltada de ciris, de codonys, d'escabellades fruites, riu sarcástica a nivel dels lliris. Diràs que la nit s'enfonsa, corcada de claror, travessada d'acordions o banyarriquers, mentre el cor se't romp i rebenten les venes embussades. Camí de l'altra riba. Les trompetes marcials del vespre, banderes al vent, es baten en retirada. Els norais et fermen, gelosos d'afirmacions, però cal que amorris la barca a l'altra riba. Escanya l'acordió un ocell nocturn, mentre la lluna es vesteix d'alimares, d'hores de foc, ciclàmens.