Un home calb li crida l'atenció.


Obra:Mon oncle (p. 377-378)
Municipi:Maó
Comarca:Menorca

testing image

Un home calb li crida l'atenció. L'entreveu d'esquena, però el seu aire li resulta familiar. Podria ser el monjo disfressat de civil. Vestit de carrer. ¿Per què hauria de traginar l'hàbit, si vol passar desapercebut? La Sal ressegueix la closca pelada del seu objectiu fins que l'home desapareix rere els bots salvavides. El viatjant de comerç tentineja per les escales que baixen a les bodegues. La ressaca no el deixa viure. El capità Monrabà li ha dit que tots els seus compatriotes són a la bodega del barco, a punt per pujar a l'autocar. Però d'això ja fa molta estona. Com més baixa més crits de protesta sent. Les bodegues són una olla de grills. Els conductors recorren impacients els estrets marges que separen els vehicles. Demanen quan s'obriran les portes, però ningú no els respon. El mecanisme d'obertura no funciona. S'ha obturat. Les portes estan encallades. Travades. Una nova avaria. El calb localitza els seus amics txecs en un racó, prop de l'autocar que els haurà de passejar per l'illa. Els fa un crit des d'una mena de balconada que s'alça a dos metres del terra de la bodega. Ahoj! L'oncle Canut aixeca la crossa per saludar-lo. Fa mitja hora que ha deixat el nebot dormint al volant de l'Escort i ha sortit a estirar les cames fins a l'autocar dels txecs. Ja té ganes que aquestes enormes portes metàl·liques cedeixin i aparegui la seva estimada Menorca. Enveja el viatjant de comerç, que ja se'n va perquè no du cotxe.