Els primers dies a Cala Santa Galdana...


Obra:Tríptic viatger (p. 139-140)
Municipi:Ferreries
Comarca:Menorca

testing image

Els primers dies a Cala Santa Galdana han estat de mal temps i avorrits. Els núvols no deixen veure el cel. Uns núvols negres. Em pass les hores al bar, llegint una «Historia de Menorca», que he comprat a una botiga de la urbanització. La urbanització se diu Algendar, però la Carme no vol de cap de les maneres que la hi comenti o que llegesqui algun fragment en veu alta. Aquest matí ennuvolat i grisenc ens trobàvem al xiringuito de la platja, on, a tothora, serveixen cafès amb llet als turistes; nosaltres hem demanat una cervesa a pressió, que es d'una fredor agradable. He vist que la Carme, com qui no vol la cosa, porta el llibre d'Arbasino. «Fratelli d'Italia» resta damunt la taula, devora les tovalloles de bany i d'una capsa de Ducados. He mirat la Carme amb ulls de complicitat.

—Avorrit per avorrit... —ha dit ella, restant importància a la meva mirada intencionada.

Les aigües del mar, besant suaument la sorra, tenen color rogenc d'algues capolades. Tot al llarg de la platja s'ha instal·lat el silenci i les cadires buides, extensió deserta en forma de ferradura; a la nostra esquerra, els pins d'un verd fosc; bufa de tramuntana, i, a rodols, la sorra s'enterbolina. Apareix, riu avall, un grup de joves francesos, motxilla a l'esquena. Són cridaners, calçons de pana, camises brutes, botes amb fang ressec i calces de coloraines. Un d'ells comença a cantar La Marsellesa; es fan notar a tot arreu aquests francesos, igual que si Napoleó estigués a punt d'arribar i Santa Elena fos un mal somni just encetat pel pessimisme d'un novel·lista, de poca talla. Tenen la virtut d'irritar me, Pompi-dur, hereu de De Gaulle, general fet a la imatge canadenca del crit de llibertat fossilitzada.

—Maleïts fills de Lluís XIV —he rondinat. La Carme rebenta a riure, sofisticada i emprenyadora.

—Fills del Rei Sol? Ets un infeliç amb manca d'imaginació, amic —evidentment, la Carme se vol venjar de «Fratelli d'Italia»—. Jo diria que són fills de la seva cuinera, a tot estirar, la qual segurament feia d'amant sense cobrar a moments perduts.