La nuvia d'Algendar


Municipi:Ferreries
Comarca:Menorca

testing image

La nuvia d'Algendar

 

Menorca estava lliurada

del jou dels mahometans.

N'Alfons Tercer d'Aragó

els havia derrotat,

manant que fos repoblada

l'illa de bons catalans.

Tornava a esser blava l'aigua,

el cel tomava a esser blau

i llavors fou quan la història

es féu romanç popular.

 

Estava aquell jorn de noces

el poètic Algendar.

Era gentil la núvia,

líric era el seu cantar;

el cabell tot ros tenia,

mes ros encara que el blat,

i tenia uns ulls immensos

color de l'aigua del mar.

Era imatge de Menorca

la nuvia d'Algendar.

 

Mirava lluny la nuvia,

mirava lluny, cap al mar;

tenia els ulls ben humits

com si volguessin plorar,

i era el seu cor un ardent

batec apassionat.

 

Allà enfora, allà a la ratlla

on es besen cel i mar,

es veia l'estampa airosa

d'un gran vaixell musulmà

amb les veles desplegades

com ales per a volar.

 

Era la nit clara, clara...

A la proa de la nau,

escrutaven ansiosos

els ulls de l'enamorat.

Allí estava la donzella,

allí l'estava esperant,

la donzella menorquina,

aquella flor d'Algendar.

 

Sortí sola la nuvia

de la cambra nupcial,

sortí plorant en silenci

i no volia plorar.

La nit li duia un presagi

que la feia tremolar.

Va penedir-se aleshores

i aleshores era tard,

car les seves mans

estaven presoneres d'altres mans.

 

El mar se l'emportà enfora,

però el mar la va tornar.

¿Fins quan l'illa restaria

esclava dels musulmans?

¡Ai, Menorca dissortada,

ai, nuvia d'Algendar!