Barran, l'home que havia de casar-se amb Isa...


Obra:Aetara (p. 161-163)
Municipi:Ciutadella
Comarca:Menorca

testing image

Barran, l'home que havia de casar-se amb Isa, es va posar molt i molt trist. Deia que era culpable de la desastrosa mort dels amants i que no mereixia continuar vivint. Nigresaetas el planyia molt, perquè ell en sabia unes quantes coses, del patiment d'amor, i el va començar a anar a veure, provant d'animar-lo. El pobre Barran empitjorava de cada dia, fins i tot va arribar a dubtar que tingués prou força per mantenir-se dret, de manera que Nigresaetas l'havia de treure del llit i obrir-li la boca perquè menjàs, com si fos un ocellet. Havia de dutxar-lo amb aigua freda i fer-lo caminar per l'habitació per demostrar-li que no s'esvaniria com un esperit. Barran es passava el dia plorant i de nits udolava com un llop, tocant el tambor. Això va durar força estona, fins que el pobre home va caure esgotat, amb la boca pastosa i l'alè d'allò més pudent. Llavors Nigresaetas el va dur al llit, li va engrunar la manta i va fer la nit al seu costat com si fos un malalt incurable. Sempre que Barran tenia un moment lúcid, es mostrava moltíssim agraït a Nigresaetas i Aetara, que li feia el menjar. En aquells esporàdics moments de lucidesa Barran recordava experiències de la seva vida passada al clan Calsar, quan era un jove emprenedor amb l'ingeni que l'havia fet influent i respectat per tothom. Va dir que havia ideat un sistema per dur les pedres enormes que calien per bastir la "taula", que era un monument en forma de T, voltat de pilastres, que eren al seu torn pedres enormes dreçades com monòlits. La taula era un santuari situat prop del talaiot, on hi tenien lloc alguns sacrificis a la Mare Terra i pregàries per la fertilitat. Segons el sistema de Barran, després de localitzar les pedres grosses i tallar-les convenientment, les posaven damunt troncs de gruix regular i les remolcaven amb cordes que molts d'homes i dones es fixaven al voltant del front, i el transport durava uns quants dies. Després, quan tenien les pedres prop del talaiot, construïen una rampa per posar la pilastra en posició vertical. Alçaven la pedra amb palanques i anaven augmentant la capa de terra poc a poc. Quan havien clavat el pilar en posició vertical estiraven l'altra pedra per col·locar-la horitzontalment dins l'escletxa que hi havien fet aposta. D'aquesta manera erigien el monument en forma de T anomenat taula, i després havien de procedir a alçar uns quants monòlits circumdants, aplicant altra vegada el mètode de Barran. Per això Barran havia adquirit gran prestigi entre els seus, i ningú gosava contradir-lo.

Una d'aquelles nits Aetara va pujar dalt la taula, quan tothom dormia a Calsar. Va tancar els ulls i va pregar a la Mare Terra que li mostràs la manera de redimir Barran. Tots romangueren en silenci fins que van veure una rodona de llum que baixava del cel. Aetara va obrir els braços i la llum li va caure al damunt.

—Des d'ara això serà la Capella dels Amants —va dir—, i Isa i Bratega viuran aquí per sempre més.

Aquella va ser la darrera nit de tristesa en la vida de Barran. Des de llavors va semblar resignat a la seva sort i ple de pau interior. Es va reconciliar amb els amics; va donar tots els seus béns i va recuperar la credibilitat perduda. Fins i tot va fer un pou nou que donava aigua fresca a tot el poblat. En deien la Font de l'Amor Perdut; Barran va beure del pou una d'aquelles nits i tot seguit va anar a la Capella dels Amants, va dir que li sabia greu haver causat la seva dissort i es va sentir completament en pau amb si mateix. I els esperits d'Isa i Bratega van ocupar la capella.