El dia 17 de juliol...


Obra:Els herois de la nit (p. 90)
Municipi:Ciutadella
Comarca:Menorca

testing image

El dia 17 de juliol, quan totes les defenses semblaven ja exhaurides, les dependències de la universitat oferien un silenci fins aleshores desconegut. La caixa de tres claus i les gerres havien estat amagades. També els feixos de documents eren en algun lloc secret. Només els arxius havien quedat a mercè de la ràtzia. Rafel Pons s'havia esfumat i els escrivans s'havien fet fonedissos. El futur, doncs, de tots aquells tresors, d'aquells dipòsits improvisats, depenia només de l'atzar, de si els assaltants aconseguien o no descobrir el lloc on s'havien amagat els béns per salvar-los d'una pèrdua irreparable.

I l'assalt va començar. Informats els turcs pels captius dels punts més febles de la defensa, el baixà va ordenar l'atac decisiu amb els canons. Hores després, la muralla va cedir entre núvols de pols i l'esclat sorollós de la pólvora. L'horror anava creixent i els milers de persones que havien cercat la protecció d'uns murs que la força de l'enemic havia esbocat ja sabien que només podien esperar la protecció de Déu. Per això les dones i els nens seguien pregant de genolls a la Verge Santíssima que fes un miracle, i perquè els vaixells del rei Felip apareguessin per entre les boires tranquil·les i blaves del mar.

Però el miracle no es va produir i els vaixells tampoc arribaren. Per això els canons del baixà (els més grans que havíem vist mai) van acabar fent una bretxa enorme en el bastió dels Frares el dia que feia nou d'ençà que s'havia iniciat el setge. Unes hores més tard van enderrocar un bocí de la muralla que protegia el bastió de Sant Joan. Dels setanta soldats que defensaven la muralla, en van matar seixanta, i deu van ser capturats. Ningú ja no hi podia fer res. L'entrada dels tures era franca.

-Devia ser aleshores quan van entrar a casa i, davant la resistència que els va presentar el pare, el van matar -va fer Arnau.