L'Acta del Turc és un text de vint-i-tres paràgrafs...


Obra:Els herois de la nit (p. 58-59)
Municipi:Ciutadella
Comarca:Menorca

testing image

L'Acta del Turc és un text de vint-i-tres paràgrafs que es llegeix cada 19 de juliol a la sessió pública que abans celebrava la Universitat i que ara acull l'Ajuntament de Ciutat de Pregonda, aquesta nova corporació que ens ha arribat amb l'administració borbònica. L'Acta és un relat èpic de «la Desgràcia», d'aquesta heroïcitat col·lectiva que mai ningú no ha posat en quarantena i, menys encara, ha contradit.

Mes enllà, però, de les paraules d'enaltiment, i deixant una mica de banda l'elogiós panegíric que se sol fer en aquests actes commemoratius, tots sabem que l'assalt a Pregonda és un exemple de ràtzia de les moltes que, al llarg del segle XVI, va dur a terme l'imperi Otomà, que, sota el regnat de Solimà el Magnífic, va viure una incessant expansió, tant marítima com terrestre. Cada estiu, l'armada turca feia tremolar amb les seves incursions els seus veïns cristians de la conca occidental de la Mediterrània. I avui sabem que el rei Felip II coneixia aquesta realitat, per això es fa difícil entendre per què va deixar l'illa de Pregonda abandonada a la seva sort.

Pel que fa a l'assalt, he de dir que sempre m'havia sobtat una mica la versió que en parlava en termes de gran carnisseria, perquè avui sabem que l'objectiu dels tures era arrambar amb els béns materials de valor que trobessin al seu pas i, per damunt de tot, fer esclaus per lucrar-se després amb la seva venda als mercats de Constantinoble. Tanmateix, aquella versió sempre ha tingut molta prèdica entre la gent, i és, com hem vist, la que assumia el síndic Carles Squella. Però no hi ha dubte que avui s'hauria de matisar.

Que hi hagué lluita, això no ho discuteix ningú, perquè l'assalt no es podia fer d'altra manera. Però si partim del testimoni de l'Acta, que ens parla clarament de «sis-cents vint hòmens» de defensa, i ens assegura que l'armada turca assaltant posseïa «cent quaranta veles» i «quinze mil hòmens de pelea», és difícil creure que, més enllà de la brega cruenta de l'assalt, amb morts per cada banda, més enllà del pillatge, del saqueig i de les destrosses provocades pels incendis, que no és poc, l'enfrontament provoqués les baixes que l'imaginari col·lectiu sospita.