Com et deia en la meva carta anterior...


Comarca:Maresme

La Fundació Pere Coromines, d'Estudis Filosòfics, Històrics, Literaris i d'Investigació Lingüística (FPC) va ser creada pel lingüista Joan Coromines (Barcelona, 1905-Pineda de Mar, 1997) poc abans de la seva mort i porta, per exprés desig testamentari, el nom del seu pare, l'escriptor, polític i economista Pere Coromines i Montanya (Barcelona, 1870-Buenos Aires, Argentina, 1939), per a qui el seu fill Joan sentia una especial veneració. Entre els objectius diversos de la Fundació, constituïda el 17 d'abril de 1997 sota la presidència de Max Cahner, ressalten la preservació, divulgació i continuació de la feina gegantina de Joan Coromines, així com la vetlla i la salvaguarda del seu llegat intel·lectual i moral. El 28 de setembre de 2006 el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, va inaugurar la seu de la Fundació Pere Coromines a Sant Pol de Mar, a l'antiga casa d'estiueig dels Coromines, completament rehabilitada, d'aquesta població costanera del Maresme. Tot i que Joan Coromines va viure els darrers anys en una casa del carrer Roger de Llúria, 14, de Pineda de Mar, moderna i sense cap interès patrimonial, on va acabar el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, i hi va morir, l'evocació de la seva figura la farem també en aquest indret de Sant Pol. A la Fundació s'hi conserven les famoses calaixeres per guardar els cedularis de les seves obres lingüístiques, la seva biblioteca i altres objectes d'interès com la taula de treball i la famosa màquina d'escriure Underwood. En les diferents dependències de la Fundació, especialment en el que fou despatx de Pere Coromines quan habitava la casa i on es guarden alguns busts del personatge, podem llegir, primer, un retrat que Josep Pla va fer de l'escriptor, i tot seguit: dos fragments de cartes entre pare i fill; un fragment de carta adreçat per Coromines a Pompeu Fabra; un fragment de parlament de quan li va ser concedit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes; un fragment de l'homenot que li dedicà Pla i dos breus escrits de Josep Maria Espinàs.
testing image

Com et deia en la meva carta anterior, el dissabte vaig anar a Sant Pol amb la maria i n'hem tornat a primera hora d'aquest matí. Ahir dinàrem a can Sales en companyia d'altres vuit convidats: vàrem rebentar dos Codornius i una Viuda. L'Amadeu i la Montserrat s'han establert a Sant Pol definitivament amb gran enfarfec d'estors, cortines i estufes per a resistir el fred. A casa seva s'està ben calent, però la pau interior encara no hi és gaire tranquil·litzadora.

L'aplec de Sant Pau fou lluït i esplèndid. El temps era una benedicció de Déu. Mai s'havia vist tanta gent per aquells carrers, tant que de ca l'Apotecari a la pujada de l'ermita no es podia donar un pas. Jo em vaig firar a les parades dels ferrers, que tant m'agrada de veure: vaig comprar un trameguet (aixada petita), un filaberquí amb la seva broca, unes estenalles grans, un trempaplomes suís d'aquells que tenen sis peces, un martell per a picar el carbó, i una ganiveta de llescar el pa a taula.

El Garcia, la Josefina, l'Emilio, vestit de soldat, i el Lluís, comparegueren abans del migdia en un automòbil que els va deixar un amic. La professó fou molt lluïda: hi havia no sé quantes atxes, vuit o deu capellans, deu escolanets i una cobla del cafè d'En Pere. Al teatre hi havia una companyia de gimnastes amb cavall, óssos, mico i tota la requincalla. T'hauria agradat a la tarda de veure la gentada que a la platja, pels carrers, a la pujada de l'ermita i a totes les cases que havien posat la branca de pi dalt de la porta, menjava el pa amb botifarra o pernil.

Només és que al cafè no ens van deixat fer el tutti amb l'Enric Vinagreta. Però jo hi he avançat molt L'Avi dels Mussols, que ja té cinquanta quartilles i no sembla que s'hagi d'acabar aviat.

Adéu. Els de casa ja t'escriuran. Ja pensaré en el teu diccionari llatí.

Rep una abraçada del teu

Pare