El cavaller Albert Renan havia abandonat...


Obra:Els Nikolaidis (p. 254-256)
Municipi:Ciutadella
Comarca:Menorca

testing image

El cavaller Albert Renan havia abandonat aquells dies de primavera del 1781 la seva calma habitual i anava i venia de Maó a Ciutadella amb una assiduïtat desconeguda, fins al punt que la seva esposa li va demanar què dimonis portava entre mans.

-No res, ma chérie, gestions sense importància. Tanmateix en tenien d'importància les seves gestions amb aquelles persones que, amb una gran discreció, s'havien agregat a la conxorxa que, per mitjà de Renan i del seu amic Jean Eymar, estava organitzant des de Mallorca el marqués de Sollerich.

Un dia de finals d'abril, sota una pluja constant i molt forta, el cavaller Renan entrà a Ciutadella muntat en un cavall vermell. Havia cavalcat tot el dia i n'estava tip, d'aguantar l'aigua, assegut damunt aquell animal que, després de clapotejar en tots els bassals del camí, finalment va aturar-se davant la porta mateixa del palau dels Olives i Martorell. El cavaller baixà de la seva muntura i picà la porta amb la balda de ferro forjat. Un lacai li va obrir immediatament i el féu passar sota la volta de la gran entrada de la casa mentre li prenia el cavall per portar-lo a un dels estables que hi havia en el pati posterior.

-Arribeu xop, senyor.

-Ja ho podeu dir, mestre, xop fins a l'ànima! Assez!

-El senyor us espera. Tots els seus amics ja han arribat. El cavaller Renan pujava els graons desgastats d'aquell palau quan el senyor D'Olives va sortir a rebre'l.

-Passeu, amic meu, passeu i eixugueu-vos primer. Sí, això mateix! -digué mentre Renan feia menció de treure's la capa que l'havia protegit de l'aigua-, traieu-vos el capot aquest tot xop que porteu, i també el capell. -I, en veu alta, cridà una serventa-: Joana! -digué-, agafa la roba del cavaller Renan i du-la a assecar vora el foc, que està tota molla. I vos, Renan -va fer després agafant el seu amic pel braç-, entreu amb mi a la sala i prendreu una tassa de xocolata calenta. Maria Antònia, la meva dona, l'acaba de fer personalment.

Dins aquella sala amb un terra vermell de rajola hexagonal, amb parets emblanquinades d'on penjaven els retrats d'uns cavallers i de les seves respectives esposes ben al costat d'un bell conjunt de miralls, hi havia un grup de tres homes que estaven asseguts vora la llar encesa. En entrar, tots s'aixecaren de cop.

-Amics -digué l'amfitrió-, us presento el cavaller Albert Renan, l'amic del marquès de Sollerich, i un dels homes que l'informen de la situació menorquina per tal d'afavorir l'entrada dels espanyols.