Perquè ja era clar que moririen tots.


Obra:Moro de rei (p. 222-223)
Municipi:Ciutadella
Comarca:Menorca

testing image

Perquè ja era clar que moririen tots. S'organitzà l'evacuació. Leonila va veure partir la columna, immòbil, serrant el seu trabuc, dones, infants, ferits, gent inútil, desfilant en trista processó. Jasmina, que s'havia allunyat un poc d'aquella anciana, tampoc no se'n va anar amb els desallotjats, perquè sabia que en Valent no estaria entre els desertors. Sortiren, però no arribaren molt lluny, perquè els assaltants s'adonaren de la fuga i hagueren de tornar a corre-cuita, perquè ja començaven a atacar-los de pel front. Llunanegra, observant tots els moviments des de la muralla, va pensar que allò havia estat una equivocació, perquè Mustafà tindria ara idea clara de la situació llastimosa en què es trobaven els assetjats, i sens dubte ordenaria el cop final. Efectivament, no trigà a produir-se la darrera envestida. Els turcs aconseguiren forçar la porta d'en Sales i irrompiren amb ràbia ferotge a la ciutat. Els ciutadallencs encara es defensaven a garrotades, però eren pocs, i ara Llunanegra ja no mogué un dit pels seus antics conciutadans; sabia que la sort estava decidida i que si havien de morir, millor que fos ràpid. Les hordes enemigues arribaren a la plaça del Born, doblegaren els pocs que encara els plantaven cara amb masses i verdancs, i es feren finalment amb el domini de la ciutat. El saqueig fou una orgia de sang que durà tres dies amb les seves nits, durant els quals no cessaren els assassinats, violacions, incendis, la profanació de temples i altars i la destrucció de qualsevol recinte habitat, fins i tot dels llocs situats moltes llegües enfora. Després foren embarcats cap a Constantinoble prop de quatre mil captius, entre ells malalts de l'hospital, frares de Sant Francesc i monges i novícies de Santa Clara, mentre l'abadessa, sor Àgueda Martí, era crucificada a les portes del convent. Leonila Mamerta ho va veure, encara abraçada al seu trabuc, i l'emprengué a coces contra els bàrbars que perpetraven tan innoble acció, els quals, divertits davant aquella vella que potejava, lenta de moviments com una gallina, la immolaren també al peu de la creu, acorant-la d'una bona punxada al clatell.