Llavors era un home de mitja edat...


Llavors era un home de mitja edat, d'una certa corpulència, de caminar pausat i sòlid, de molt bons seients, amb una cara molt oberta, un front amplíssim, la cara certament tocada d'una grogor de llum de lluna, que més que la d'un malalt semblava la d'un professional reclòs al seu despatx, amb una certa abundància de carns fluixes, que accentuaven encara el seu aspecte permanent de filosòfica bonhomia. Sobre les seves faccions esbatanades i planes es veien els seus dos ullets rodons, que de vegades tenien una estranya i fonda malenconia i altres vegades una lluentor de misteriosa i informulada malícia. Aquests moviments dels ulls no eren pas suficients per a corregir la cordial bona jeia que exhalava la presència d'aquell home, sovint convertida en franc escepticisme. [...]
És el primer escriptor, cronològicament parlant, de la nostra literatura moderna en el qual es pot observar una lectura eficaç dels clàssics. No té un aspecte gòtic o vigatà-en el sentit literari de la paraula. Coromines sabia molt bé el llatí. Per això la lectura d'aquesta obra és d'un gran profit. Hi ha una posició contra l'escanyoliment, l'infecte ruralisme literari i el folklore comarcal o provincial, magnífica. És una literatura de front ample, europea, escrita sense mossegar-se les ungles ni amb un esperit petit. Coromines degué passar les millors hores de la seva vida escrivint amb tots els sentits. Coneix perfectament la llengua. La seva lexicografia és precisa i sempre adequada i perfecta. La seva tendència normal és l'estil lapidari. El que demostra que és un gran escriptor és veure com frena aquesta tendència, com la redueix al mínim, per no caure en la manera de l'orador o de l'historiador acadèmic. Es mou sempre en una realitat tocada de genèric - el contrari dels naturalistes i de la senyora Albert especialment - que representà, en la nostra literatura, un franc progrés.
Però quina dispersió, Déu meu! Coromines fou un home d'una dispersió vastíssima. Advocat, jurisconsult, funcionari, periodista, contista, economista, sociòleg, novel·lista, poeta, filòsof, historiador, orador, polític, legislador, banquer, pare de nombrosíssima família... És una cosa fenomenal, una força de curiositat immensa, una ànsia de saber en extensió - i sovint en profunditat - que us deixa absolutament perplex.