Prenguérem una caseta a Villa Carlos...


Obra:Vària II (p. 91-92)
Municipi:Castell, es
Comarca:Menorca

testing image

Prenguérem una caseta a Villa Carlos, una vileta moderna i tranquil·la que té sobre Maó l'avantatge de ser plana, de no fadigar amb les contínues pujades i baixades del qui aficionat a la marina, vivint a ciutat, perd moltes hores anant o venint per rampes fadigoses.

Villa Carlos és població moderna en lo sentit de que es pot assegurar que data del temps de Carles III, si bé abans, en temps dels inglesos que en deien Villa Georges, s'havia iniciat la construcció de cases en aquell mateix lloc on més enrere hi devia haver hagut casetes de pescadors.

Los inglesos començaren per unes senzilles casetes d'esbarjo  per quefes, per empleats superiors de la veïna fortalesa de San Felipe, que tot i essent espaiosa no ho era prou per a isolar-hi, per a gosar, los qui podien fer-ho, de les dolçures de casa pròpia, del Home sweet home! de la romança que canten totes les noietes ingleses. Poc a poc inglesos, francesos i espanyols aixecaren arreu pavellons per l'oficialitat, una iglésia, una casa de salut, i, malgrat l'oposició del Municipi Maonès que sempre féu guerra a l'expandiment d'aquell nucli urbà, la Villa anà creixent, seguint però les vicissituds causades en l'illa pels canvis de dominació.

Ara ja fa temps que Villa Carlos és un poblet bonic, net, que per cert porta ben poca sombra a Maó, de qual ciutat és una bellesa més, un suburbi xamós.

Hi estàvem deliciosament, los carrers hi son espaiosos, clapadets d'herba com a mi m'agraden, tenen per centre una gran plaça amb arbres que no són cap meravella arbòrea però que donen una nota de color agradable. Les casetes hi són elegantones i per pocs diners se'n podien llogar les que volguessin, car sempre n'hi havia de tancades i amb papers a les finestres.

Qui tingui feines llargues de cap, composició d'algun llibre, càlculs dificultosos o senzillament que vulgui reposar del bullici de les grans ciutats enlloc estarà millor.

Certs industrials han tingut la humorada de plantar-hi una fàbrica de teixits... però fa poca nosa!

Villa Carlos és una poblacioneta que ens recordava Salou. S'hi sembla de tan lluny com se vulga, però hi té retirada, una mena de Salou més gran. Salou com a vila quasi no existeix, però lo poc que hi ha té aquell caràcter grandiós i serio de les construccions ordenades després de la instauració de Carles III. Solament que Salou ha quedat en projecte i Villa Carlos és una realitat, una realitat que podria ésser una hermosura si es trobés medi per fer-hi anar més aigua i de no plantar-hi cap més fàbrica. Guardarem bon record dels dies que hi passàrem reposant a casa o fent excursions per les cales d'aquell port de Maó, que verament és una cosa única en lo Mediterrani ponentí, una mena de refugi amb abrics naturals per l'estil dels ports de Malta més a llevant, o de Vigo, a l'Oceà... però amb ribes seques, sense l'hermosura natural del grau gallego.