Tots es pobles del món tenen un nom...


Obra:Obres completes (p. 121-123)
Municipi:Castell, es
Comarca:Menorca

testing image

Tots es pobles del món tenen un nom, i qualcun dos; però que en tenguin tres, jo no en sé altre que es meu poble. Oficialment li diuen Villacarlos, contracció de la Villa de San Carlos, com abans els anglesos l'anomenaven George's Town. Però amb es nom d'es meu poble succeeix com amb es noms d'es carrers: s'Ajuntament els pot dir lo que vulgui i posar-lis ròtuls a cada cantó: passaran segles i tothom seguirà anomenant-los com els anomenaven en primer.

Es meu poble, emperò, té dos noms populars: un, qui es va perdent, és S'Arraval Nova, i s'altre, es qui sura i es perpetua, és Es Castell, de manera que de cada cent paisans meus ane qui demaneu d'on són i què són, noranta-vuit us respondran: "D'es Castell: castellans"; un altre dirà que és de S'Arraval Nova, i sols es qui faci cent — es més lletraferit sens dubte—us dirà que és de Villacarlos. Amb lo qual tot aquell qui estigui un poc untat d'història de Menorca, hi trobarà sa confirmació que lo més mal d'arrabassar de ses entranyes d'un poble són ses arrels veies. Perquè aquell poble va esser, primer de tot, Es Castell, és a dir, es poble que es va alçar en es voltants d'es famós Castell de Sant Felip d'es port de Maó, i castellans eren i castellans van esser i castellans seran, diguin lo que vulguin ses històries i es documents oficials.

I lo més curiós és que Es Castell d'ara no és es Castell pròpiament dit, perquè es poble està un parei de quilometres enfora d'on estava s'altre, i no té res que veure amb cap fortalesa actual; està a mitjan port de Maó, mentre s'altre estava a sa boca. Lo que hi ha és que Es Castell vei el van arrasar per raons militars i van fundar es nou a's mateix temps; però es castellans se'n van endur sa soca i ses arrels ben vives, i aquestes no han mort. Ve-t'ho aquí tot.

Ses singularitats d'es meu poble, per açò que he dit, són tantes, que farien molt llarg aquest article; un bon observador les veuria només que fixant-se en es llinatges, no d'ara, sinó d'un segle enrere: dins una població que no passa de 2500 ànimes, hi trobaria, devora llinatges catalaníssims, llinatges anglesos, francesos i sobretot castellans d'es de més castissa soca, tots procedents d'Es Castell vei. I açò ve de què aquella vila era poblada per ses famílies d'es militars que guarnien es fort de Sant Felip: anglesos quan el posseïa Anglaterra, francesos es pocs mesos que va estar en mans de França, i espanyols ets anys restants.

Tot açò s'encadena i dóna la mà per comprendre que quan parli jo de jocs d'al·lots pugui assegurar que així com es meu poble és es més ric del món en lo qui toca a noms, també ho és en lo qui toca an es jocs. N'hi ha de tota classe, nació i procedència i alguns no coneguts ni a Maó, que està a un quilòmetre i mig—i jo ho sé perquè hi anava a estudiar essent al·lot—, ni a Ciutadella, a s'altre cap de Menorca, d'on són tots es meus fiis.

És ver que pocs pobles hi haurà en el món, on ets al·lots tinguessin tanta juguera com noltros, perquè allà no prenien ofici ni feien feina fins an es dotze o tretze anys, i tenien no solsament el camp, com deia aquell, sinó la mar tocant a ses cases, i dins es poble mateix, una plaça no gaire més petita que la plaça de Catalunya, a on podíem fins tirar pedres amb ses bassetges sense molestar ningú. Per dir-vos que dins aquella Esplanada hi anava a fer exercicis tot el cos de desembarc d'una esquadra i encara els hi venia gran!