Sa Figuera Verda


Obra:Pessoanes (p. 23-25)
Municipi:Alaior
Comarca:Menorca

testing image

Sa Figuera Verda

 

He acomplert el meu somni

de tenir un solitari

terreny verge en el camp.

He comprat un poètic

paisatge menorquí.

Ara faig paret seca

i desbrós de brutícia

velles tanques que el temps

ha florit d'abandó.

En el fons el que vull

és poder fer-hi versos,

lliure, enfora del món.

Aquí puc ser un secret

eremita salvatge

i escriure tranquil

com un nou Thoreau illenc.

He penjat uns quants nius

per a ocells i he sembrat

en filera un camí

medieval de xiprers.

De moment no escric gaire

ni llegesc com abans.

Tot el dia llev còdols.

Com a mínim dorm bé.

No hi ha insomni que valgui.

De cruixit, ni em desvetll.

Quan em mir adobant

amb tendresa la terra,

fent paret o cavant,

veig profunda i austera

la mirada de Tolstoi.

Ell va dir que l'ofici

d'escriure corromp l'ànima

i va fer, per fugir-ne,

a estones de pagès.

Il·lusos ens servim

amb goig de les paraules

i al final acabam

desvalguts esclaus seus.

Cal esser demiürgs.

Poesia i poema

no són sempre el mateix.

¿Religió, màgia, mística,

exercici verbal,

constel·lació de signes

o missatge formal?

Tot és simple i senzill.

Ja no cal travessar

cap carrer per fugir,

com Quasimodo amb versos

dins l'abric curt, de casa.

Tot està més que dit.

El futur d'atzucac,

que en els murs de marès

tenia culs de bòtil,

s'ha obert camps a través

entre tanques d'ullastres.

Sé que açò és ser feliç.

Podaré les figueres.