Un és d'on neix, però també de tots els llocs que estima.


Obra:El rastre blau de les formigues (p. 9, 14, 16, 20 i 35)
Municipi:Alaior
Comarca:Menorca

testing image

Un és d'on neix, però també de tots els llocs que estima. L'única pàtria és la vida.

El barranc retrona. Caçadors, tirs... Mentre passeig, grups de perdius em miren silencioses i espantades dalt dels ullastres. Saben que aquí no es mata ningú. Sa Figuera Verda sembla un camp de refugiats.

Un senyor del meu poble no entén que jo pugui venir aquí cada capvespre per, a més de llegir i escriure , donar menjar als animals o fer feines del camp. He estat a punt de citar-li Ciceró: «L'agricultura és la professió pròpia del savi», però m'he limitat a somriure. Jo no puc entendre que ell es tanqui cada dia dins un bar.

Les gallines em solen fer, puntuals, un ou cada dia. La rara i solitària que no passeja amb el grup, dorm tota sola en un pal i pon quan vol, m'ha fet un ou de tres vermells. Hi ha escriptors que publiquen, puntuals, un llibre cada any i literats estranys i solitaris que, de tant en tant, fan una obra mestra.

Aquesta lluna rodona, immensa, rutilant, que brilla sobre Sa Figuera Verda, és la mateixa i preciosa que van veure Basho, Kobayashi... i va filmar Mizoguchi.

Formigues. Quan m'assec a escriure en terra em pugen pel cos, es passegen pel quadern i em deixen petges de tita entre els versos.