Amb la visió de la muntanya solitària...


Obra:Pedres i vent (p. 133-134)
Municipi:Alaior
Comarca:Menorca

testing image

Amb la visió de la muntanya solitària s'abriga blanc i quiet el caseriu d'Alaior.

En un carrer estret, blanc i ressonant de vent, vivia en un casalot vell, la meva tia Anna amb quatre gats negres i una minyona jove.

Pels patis estrets de la casa penetrava una llum morada, tamisada, com si hagués travessat els vidres invisibles d'algun antic finestral d'església. Per aquells forats profunds dels patis el vent gemegava, uns patis com pous en el fons dels quals les fúcsies oferien l'espurneig policrom de les seves flors.

La meva tia era seca com una planta desproveïda de saba. Les seves vinyes que s'estenien en uns camps vorejant el poble, havien estat destruïdes per la fil·loxera i ella semblava estar posseïda de la mateixa malaltia.

Quan vaig arribar, al capvespre, a casa seva, em rebé amb grans crits, escarafalls i llàgrimes. Començà a gesticular, a aixecar per damunt del seu cap unes mans nuoses i verdes com si estiguessin saturades dels sulfats que havia fet prodigar en les seves vinyes mortes i mentre gesticulava, començà a evocar amb una veu ressonant tot un passat que estava irremissiblement mort, com les vinyes.

—Si ells et poguessin veure! Si ells tornessin! Ets jove i fort i tens uns ulls grossos. Creia que no vindries mai. ¿Qui es recorda d'aquesta pobra vella?

Els gats negres que l'envoltaven començaren a llançar uns miols amb so de guitarra. Anaven con ombres entorn de les seves faldilles menorquines, arquejaven l'espinada elèctrica i em miraven amb ulls fosforescents i atònits. Després corrien a amagar-se dessota de les cadires, formaven pilotes negres de vellut, grans cabdells de seda des d'on penjava el cap negre de la cua.