Carta de Nadal a mon pare


Obra:Camp de Bard (p. 32-34)
Municipi:Alaior
Comarca:Menorca

testing image

Carta de Nadal a mon pare

 

Mai vaig ser caçador. M'agradava venir

a Biniguarda amb tu per veure córrer es cans

o fer cantar perdius. Quan tornàvem a Lô,

caminant i d'enfora sentíem tocar

ses campanes, el món era alegre i segur

perquè em daves sa mà pes camí de sa vida.

A ca nostra, amb ma mare pendent des fogons,

trobàvem es germans i era gust i érem molts

i sopàvem tots junts i escoltàvem sa ràdio.

Es dissabtes fosquet em rentava en un còssil

i després tu em servaves en es balancí.

Amb humil fe de pobres em deies: "Poncet,

un dia serem rics. Tenim terra a l'Havana!"

però a jo m'era igual perquè et tenia a tu

que omplies de bondat amb ets ulls blaus sa casa.

Vaig esser es més petit i es que et va escoltar més

quan contaves històries de bruixes i dracs

o rallaves amb por de sa Guerra Civil.

Mentre tu molts de vespres tornaves cansat

de sa fàbrica i feies hores extres dret

tallant peces de pell dalt sa cambra fins tard,

jo llegia embambat tots es llibres antics

d'aquell oncle famós, parent teu, que va ser

confessor de dos papes i ecònom de Roma.

Sempre et veig satisfet. Duies un davantal

i et posaves es llapis de marcar a s'orella.

Jo et venia d'al·lot a veure a Ca's Toribios

i em besaves content i es mostatxos picaven.

Quan es sou, que era magre, es fonia a un pot buit

tu abraçaves ma mare i amb gest animós

li somreies: "Maria, tot ho aclarirem!",

i ella ho va aclarir tot i vam créixer feliços.

Mos vas fer menorquins i amb s'exemple des fets

mos vas dir i ensenyar que hem de ser bona gent.

No te perdis pel camp. En sentir ses campanes,

quan ja s'hagi fet fosc i tu tornis tot sol

pes camins de sa mort, jo et donaré sa mà

i vindré as teu costat perquè em contis històries

o em rallis sense por de sa Guerra Civil.

Esper que estiguis bé i al cel hi hagi diaris,

i puguis caçar molt i passar de política.

Si veus Déu conta-li que no va aclarir res,

que entre guerra i fam fa feredat com va el món.

Es Nadals me són trists i és com si en es betlem

de ca nostra hi faltés s'alegria d'antany.

Ses estrelles s'han fus i cap pastoret riu.

Sempre tenc com un corc que em roega i fa mal.

Des que te'n vas anar sent es pes d'un gran buit

i no vull que te moris, mon pare, mai més.