Cançoneta de fira
Cançoneta de fira
Ja d'infant m'il·lusionaves
com si en tu jo ho tingués tot
i en ser jove un viu auguri
sempre em duies de claror,
ara que en la maduresa
veig els dies moridors,
que s'estimben, enyorosos,
a l'enllà del temps que es fon,
com mirades repetides
de qui es veu endut pel dol;
Fira de la meva vila,
vi de somni en gerra d'or,
els teus ànims, crits i riures,
com m'aviven els records
dels meus anys florits de jove;
del meu temps més lluminós:
quan l'amor no era encara
més que un ram d'il·lusió
i paraules, unes dites
i altres callades en flor!
Les amigues s'enrogien,
tal com m'enrogia jo,
en escaure'ns, trobadissos,
en un lloc i un altre lloc.
Ai la Fira de mil gràcies,
alegria i joia i goig!...
Com la rosa que es redreça
d'haver vist un raig de sol,
d'aquells ja llunyans encisos,
tinc, encara, mel al cor.





