Això d'ara és una pròrroga...


Obra:El cos deshabitat (p. 193-194)
Municipi:Ciutadella
Comarca:Menorca

testing image

Això d'ara és una pròrroga: un temps afegit que no compta ni com a vida ni com a mort. Anava en moto pel camí de Baix quan m'he mort. La vella Yamaha. Vella i antiga, però revestida d'una dignitat que no tenen les Scooter que es fabriquen ara amb plàstic de colors i dissenys cridaners rematades amb un morro que converteix el vehicle en un androide. No m'havia posat el casc. Crac. No me'l posava mai, perquè el vidre tintat de la visera contra els reflexos m'impedia copsar amb tota la intensitat els colors del cel i de la mar, i del sol. M'agrada mes a l'hivern que a l'estiu, el port. I també les platges. Sense forasters. Sense hamaques. Sense iots de luxe. Sense diners a guanyar. Amb gavines il·lustres. Amb llisses malaltes. Amb l'olor del bromeig. Josep Pla en parla dels colors del fosquet al port de Ciutadella. No record la citació exacta, l'hauria de cercar a l'Obra completa, però em sembla que diu alguna cosa sobre la posta de sol al canal de Mallorca i l'encesa d'un foc a l'entrada del port de Ciutadella. Això és el que he vingut a cercar pràcticament cada dia de la meua vida, i també el dia de la meua mort. Encara que sabia que no em vindria a cercar el raig verd, em conform amb el color pastós, amb l'incendi del sostre eteri, amb les roques velles que formen les raconades, i amb les gallinetes de la mar que emprenyen els pescadors quan desembarquen els caixons plens a vessar de gerret i sardineta. La polarització tan perfecta del vidre d'alta qualitat que incorpora el casc integral, homologat per la Unió Europea, capaç de resistir cops duríssims i amortir-ne les conseqüències, lleva realisme al moment únic en què s'esdevé l'instant decisiu de la comunió entre el sol calent i dolç i l'aigua salada i freda. Per això no el duia, el casc. Per això s'ha romput l'olla. Crac.