Ja li vaig dir, em sembla, que a Martorell...


Municipi:Martorell

A la Torre de les Hores hi ha la seu de la Fundació Francesc Pujols i Morgades és una entitat privada beneficodocent, sense ànim de lucre, que neix de la voluntat de Faust Pujols i Alcover, plasmada mitjançant la carta fundacional del 17 de gener de 1992 de donar a conèixer l'obra del seu pare, Francesc Pujols i Morgades. Al jardí de l'entrada escau llegir tres fragments de la memòria que de Pujols féu Artur Bladé Desumvila (Benissanet, 1907-Barcelona, 1995). El primer rememorant el dia que hi va arribar de visita; el segon, Pujols explica la seva relació amb un sereno popular; i, el tercer, que podem llegir just en el repartidor que porta al despatx, també el mateix Pujols ens descriu les visites que rebia sovint a la torre. En l'antic menjador podem llegir un fragment de l'homenot que li dedicà Josep Pla. I en el despatx, un fragment del pròleg que Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911) dedicà al jove poeta en què en fa un precís retrat i nous fragments del llibre de Desumvila en què Pujols explica aspectes d ela seva personalitat..
testing image
Pere Quer:http://www.endrets.cat/bloc/wp-content/uploads/2012/03/jalivaigdir_emsebmla_queamartorell1.mp3

Ja li vaig dir, em sembla, que a Martorell -contràriament al que em va passar en els darrers temps de viure a Barcelona-, vaig poder reprendre de seguida el fil del meu pensament filosòfic que, en substància, no havia anat més enllà d'establir la relació existent entre els tres conceptes anomenats Veritat, Bellesa i Bé, i les tres potències de l'ànima -intel·ligència, sensibilitat i voluntat-, amb el benentès que la intel·ligència, o funció dialèctica, s'aplica a l'estudi de la veritat, que la sensibilitat, o funció estètica, s'aplica a la percepció de la bellesa i que la voluntat, o funció ètica, correspon a la recerca del bé i a la consegüent distinció entre el bé i el mal. Paral·lelament, vaig confegir l'escala de la vida en cinc graons: vegetal, protozou, animal, home i àngel, entre els quals no hi ha diferència de natura sinó de grau, de manera que entre el vegetal i l'àngel -passant pel protozou, l'animal i l'home- no es troba solució de continuïtat, sinó la natural progressió de l'esperit que puja per l'escala fins al seu deslliurament complet de la matèria en una altra vida. Sobre aquestes bases, vaig enllestir la sèrie de treballs marginals concretats en els opuscles de què ja hem fet menció. Tots s'entroncaven, més o menys, amb el meu sistema, però no el feien avançar d'un pas.

Aleshores, a Martorell, vaig comprendre que era una exigència elemental en tot sistema filosòfic relligar els fets analitzats a una conseqüència sintètica o, altrament dit, que calia extreure dels fets particulars una llei general mitjançant el procediment inductiu i el deductiu. Són les beceroles de tot «discurs sobre el mètode». Jo, però, en arribar als punts esmentats encara no trobava la manera de formular una llei general. Reflexionant llavors sobre els treballs de Ramon Llull i Ramon Sibiuda vaig veure que en filosofia, com en tota cosa, calia començar pel començament. Ells, els meus mestres, ho havien fet tal com pertoca ja que de primer van estudiar el món concret, la realitat coneguda, i, després, van formular una síntesi. Gràcies a llurs obres i a les d'altres pensadors, el meu pensament s'enrobustí.