Després, en arribar a Ciutadella...


Obra:Mal de lluna (p. 37-38)
Municipi:Ciutadella
Comarca:Menorca

testing image

Després, en arribar a Ciutadella, les llibreries ja eren tancades. Feia un sol roent, blanquinós, que en aquella hora buidava la ciutat. Vaig anar a la plaça del Born i, seguint un passeig ample amb cases enjardinades a banda i banda, vaig arribar fins al far de l'entrada del port. Feia una mica de vent, però la mar em semblà molt agitada. Baixant pel bastió del port vaig arribar fins al moll de fusta, on hi havia atracades tota mena d'embarcacions. Les barques semblaven lliures i es movien; els iots estaven perfectament amarrats.

En ser prop de la pujada que tancava el port vaig notar que feia molta calor i que era l'hora de dinar, però la majoria de terrasses eren plenes d'estrangers i em van dir que m'hauria d'esperar. M'agradava haver d'esperar, saber que no tenia cap pressa, que no tenia res a fer i que les coses anaven ben a poc a poc. El temps, d'ençà que era a l'illa, s'havia fet estrany; hi havia moments interminables, que passaven gairebé dolorosament, i en canvi els dies es fonien sense fer res, només en un obrir i tancar d'ulls.

Mentre pensava aquestes coses un grup d'alemanys es va menjar una caldereta de peix tot parlant en veu molt alta i rient també sorollosament. Tots estaven cremats del sol i duien pantalons curts i camises de colors, samarretes sense mànigues o bé, senzillament, el biquini. Una noia jove, que s'havia alçat per tal de servir els seus companys, era la que més es feia notar; una altra anava tan escotada que gairebé ensenyava els pits. Jo ja no sabia per què havia anat a Ciutadella, i per un moment em vaig trobar ridícula esperant que aquells turistes s'acabessin el peix. Però m'esperava perquè aquella era la taula que m'havien promès.