L'endemà van anar a Calascoves...


Obra:Estiu a Menorca (p. 66-67)
Municipi:Alaior
Comarca:Menorca

testing image

L'endemà van anar a Calascoves, una cala plena d'habitatges troglodites i coves de caràcter funerari excavats a les parets de roca que cauen a plom a banda i banda de l'aigua. Impressionava pensar que tota aquella cala hagués estat un immens cementiri.

Però ja fa força anys que les coves les van ocupar grups de hippies alguns dels quals hi viuen tot l'any, i d'altres només hi passen l'estiu. Als cinc de la colla els queia la bava amb aquell espectacle. Es veien moltes entrades de coves cobertes amb tovalloles o estoretes de palla. N'hi havia fins i tot que tenien escales tallades a la roca per poder-hi accedir i algunes tenien finestres amb rústiques cortines. En un racó de la petita platgeta, una colla es rentava i feia bugada.

-Ostres tu, una ciutat hippy -va exclamar l'Arnau. La noia que venia gelats i begudes en una petita furgoneta els va explicar com anava tot per allà mentre ells prenien unes cocacoles, que amb la calor que feia es passaven el dia bevent. Les coves orientades cap al nord eren les millors, les més seques i fresques a l'estiu i les més càlides a l'hivern. Aquelles eren les que estaven habitades durant tot l'any i n'hi havia algunes que tenien de tot: cuina, nevera i, fins i tot, televisió. Els veïns més veterans feia vint anys o més que vivien allà. Hi van anar a viure molts joves idealistes, i alguns s'hi van quedar per sempre i hi van tenir filis i van buscar una feina i ja no volen marxar mai mes de les coves.