La clau me la donà la Cançó del comte Mal...


Obra:El Comte Mal (p. 169-170)
Municipi:Palma
Comarca:Mallorca

testing image

La clau me la donà la Cançó del comte Mal, recollida pels voltants de Galatzó, versió reeixida de la del Comte Arnau, viva encara ara a Mallorca des de Santa Margarida a Andratx, o sigui en els primitius dominis del Comte Mal, on se solia cantar a dos cors en temps de collar oliva. Obeint no sé quin secret instint, fou sobre el vers heptasíl·lab d'aquesta vella cançó – no tan antiga que hàgim de divorciar-la de l'època del personatge que canta- que havíem  bastit l'estrofa dels tres primers cants del poema.

Les lluites hereditàries del comte Ramon Çafortesa per exercir el domini directe i la jurisdicció civil i criminal sobre els veïns de les seves set cavalleries, en un país franc de jurisdicció feudal des del temps de la conquesta, foren l'origen del sobrenom de "Mal" amb què el motejà la fama. I el rancor inveterat que van sentir pel comte, en vida i després de mort, els pagesos de les viles on radicaven les terres gravades pels seus pretesos drets senyorials, fou la causa que induí la fantasia del poble a acomodar la llegenda llòbrega del Comte Arnau a la història accidentada del nostre comte Ramon, llegenda que, importada per la famosa cançó, acresqueren encara amb nous motius els poetes de la Renaixença.

Enfront d'aquest comte històric, eixelebrat i bel·licós, fill agosarat d'un segle d'odis i de lluites ferotges de "Canamunts i Canavalls", es dreça un síndic del poble, defenedor ardit dels seus furs i llibertats i cabdill de la vindicta contra les pretensions d'infeudació del comte sobre els presumptes vassalls, en la revenja dels quals donà heroicament la vida sota les mans implacables dels partidaris del comte, el qual, després d'un llarg procés, fou exiliat del país.

La figura dramàtica d'aquest proteic personatge, doblement objectivitat per la història i la llegenda, encarnació d'un segle d'odis i de lluites despòtiques contra les llibertats del poble que el maleeix en vida i el condemna en mort a suplici etern, fou, doncs, la que em donà el fil, a través de la Cançó, per a teixir aquest poema: per a un poema on poguéssim vessar, a més de  la tradició llegendària de la terra, el patètic paisatge de la nostra època històrica potser més rica d'aspectes, però fins llavors òrfena de la seva expressió èpica.