De pressa!


Obra:Obra poètica (p. 132-134)
Municipi:Palma
Comarca:Mallorca

testing image

De pressa!

 

Ni precs ni ofrenes hi valen;

lo Comte pretén en va:

Brunilda li ha dit resolta

que seva no ho serà mai:

per si el Comte no l'ha entesa,

sa mare li diu més clar:

—Guardau los diners i joies,

que ma filla no és venal;

guardau-ho tot per aquelles

que duen l'honra a l'encant,

i anau-se'n en hora mala

ja que sou el Comte Mal!...—

 

Lo Comte, quan l'ha sentida,

gira l'esquena i se'n va;

sens badar boca conversa

dins son cor tot caminant:

—Jo tornaré en hora mala,

si en hora mala me'n vaig!...—

 

—¡Ai, mare, la mare mia,

jo sent trepig de cavalls!...

—Les portes estan barrades,

filla mia, dorm en pau!...

—¡Ai, mare, que les empenyen!..

¿sentiu, quins cruixits que fan?

—¡Ai, filla, que Déu nos valgue!

¿si no és el vent, qui serà?

—Ai, mare, prou serà el Comte;

¡jo l'he sentit flastomar!—

 

Les portes cauen a trossos,

la casa cruix d'alt a baix;

se n'entra resolt i puja

per l'escala el Comte Mal:

Brunilda cau esmortida

tot d'una que el veu entrar,

lo Comte la pren en braços,

fuig amb ella escala avall;

la mare li va al darrera,

d'un tros lluny li va cridant:

—Mal Comte, torna'm la filla!...—

Lo Comte puja a cavall.

No bé s'asseu a la sella,

la mare ja hi ha arribat:

a un estrep, aixís que arriba,

s'arrapa amb les dues mans

i crida tot repenjant-s'hi:

—Lladre! Lladre! no et mouràs!—

Lo Comte aixeca l'espasa,

li venta dos cops de pla;

si amb lo primer no és caiguda,

quan rep l'altre, sí que cau.

—De pressa!,.. —crida aleshores

lo Comte an els seus criats,

—de pressa! de pressa!...—crida,

i esperonant el cavall

parteix brunzint, més de pressa

que el dardell quan surt de l'arc.

—¿De pressa, crides?... Doncs, sia! —

diu la mare agonejant

al sentir-lo, —vés de pressa

sense aturar-te ja mai,

de pressa, com la candela

que crema cap per avall!...—

 

De pressa va, ben de pressa

lo poltro del Comte Mal;

de tan de pressa, no corre,

no corre que va volant.

Si troba parets o màrgens

los bota pitjor que un mart,

ni avencs ni gorgs el deturen,

pels torrents li basta un salt;

i passa jardins i hortes,

travessa boscs, arenals,

costers i puigs i garrigues

i cingles i comellars...

sembla un remolí, quan passa

la plana de part a part;

quan passa per dins la costa

sembla una verga de llamp!...