A l'escala que puja al Santuari...


Obra:El paisatge d'Artà (p. 68)
Municipi:Artà
Comarca:Mallorca

testing image

A l'escala que puja al Santuari s'hi ha fet molta d'obra: es feren nous els graons; s'hi posaren els Misteris del Rosari, s'hi sembraren parres i es compongueren minúsculs jardins per les voreres. Però, l'escalonada serva sempre el seu aire de cosa inacabada, son aspecte interí. Són molts els que recorden amb recança la bella escala romàntica antiga. A la nova escala hi manca la col·laboració lenta i pacient del temps que posa belles patines fins damunt les coses més lletges. D'estiu el sol enlluernador brilla damunt les pedres i fa cloure els ulls; els ramells sembrats als costats es calciguen i s'agosten pel baf calorós del dia; les parres amb les soques nafrades aixequen inútilment les sarments un dia pampoloses, però ben aviat musties. Els externs que pugen a l'oratori queden totd'una sorpresos per la manca d'harmonia de l'escala que contrasta amb la bellesa suau i dolça del panorama que des d'allí s'albira.

Oh, com entra cor endins la suavitat dels nostres turons i pujols coronats d'alzines! La pau dels nostres olivars, la línia grandiosa de les muntanyes vestides de pins, i aquelles obertures del confí per on guaita la mar sempre tranquil·la vista des d'aquesta altura!