Les coves d'Artà


Obra:Obra poètica (p. 94-97)
Municipi:Capdepera
Comarca:Mallorca

testing image

Les coves d'Artà

 

Muntanya de Cap Vermell,

quins somnis, les teves roques!

Tota et feres pensament

i vares crear les Coves.

Impetuós frenesí,

pedra que és glòria i victòria,

poema tumultuós

d'una vigoria còsmica.

La muntanya hi ha posat,

milers d'anys, tota sa força,

i és l'inexpugnable estoig

on amaga la seva obra.

Crit d'estupefacció

és la boca de les Coves

sobre el paisatge i la mar.

La mar amb ses fèrvides roses

d'escuma, cinta d'argent,

l'arena i penyals enfloca.

En l'avenc meravellós,

seu la Nit espessa i orba,

mes són llanterna en la Nit

els somnis blancs de les roques.

El silenci mineral

oprimeix com una llosa.

Destil·len eternitat

les buides cambres ciclòpiques,

on sempre és igual el temps

i sempre és la mateixa hora.

Calma de pedra i foscor,

ni més batec ni rellotge

que els degotissos, fluint,

en impassible monòleg.

 

El poema mineral

era una bellesa morta.

L'altíssim Poeta ungí

amb sant crisma el rígid monstre.

La taumatúrgica veu

ànima dóna a les Coves

i els degotissos, fluint,

sobre Nuredduna, ploren,

i ja és un temple l'avenc

i el gran sacerdot En Costa.

 

S'entallen uns mots vitals

en la cambra més recòndita.

«La deixa del geni grec»

cedeix versos a la roca,

els més humans i més purs

de la magnífica toia.

Van i vénen els penons,

els orgues de pedra sonen.

Les entranyes del Coval

fan un tremolor de joia.

Fantasmes de cavallers,

dins l'ombra blava se mouen.

Batega el pedreny i el pols

els degotissos hi posen.

 

Des d'ara i per sempre més,

les Coves apoteòsiques

seran temple i mausoleu

gràvid de l'ombra i la glòria

del Rapsoda il·luminat,

cantor suprem de Mallorca.