S'ha dit moltes vegades, i recentment, en ple any 1966...


Municipi:Cervelló

L'indret on hi ha el mas Pitarra, a diferència de quan el va visitar Josep Maria Poblet (Montblanc, 1897 – Barcelona, 1980), avui no té res d'idíl·lic. Les urbanitzacions han profanat el paisatge i el mas és una autèntica ruïna. Només se salva en el turó isolat que el domina, l'església de Santa Maria de Cervelló, d'una delicada puresa i senzillesa romànica. Possiblement és el lloc millor, tenint a la vista el que queda del mas Pitarra, per llegir aquest text memorialístic de Poblet que dóna detalls de les relacions del dramaturg i poeta amb aquesta contrada del Baix Llobregat.
testing image
Veu de Francesc Macià:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/eWPrPVv4th3GVMPMIKI3.mp3

S'ha dit moltes vegades, i recentment, en ple any 1966, que Soler - oblidant com és costum el nom del col·laborador- va escriure l'obra a Cervelló, prop d'una vella creu de terme que hi havia tocant a l'església del poble, posada al cim d'un turó. Això s'ha anat repetint, perquè Soler va adquirir aquesta propietat en els anys de la seva plenitud, quan els drets d'autor li proporcionaven una vida folgada. Es tracta d'una terra de dues hectàrees de terreny, en la qual anava inclòs l'edifici de la vella rectoria del poble de Santa Maria de Cervelló. L'indret és una delícia, rodejat de boscos frondosos i d'una gran vegetació; un dels paisatges més lluminosos i més impressionants de Catalunya, situat a vint-i-cinc quilòmetres de Barcelona. Soler sabia escollir els llocs de repòs. La vista no es fatiga de contemplar el bell paratge, fet a base de muntanyes de color ocre, de racons ombrívols, de pinedes amb verds compostos de totes les gammes. I, presidint-ho tot, l'església romànica de Santa Maria de Cervelló, avui convertida en ermita. Sota mateix hi ha l'antiga casa de les Ànimes, dita així perquè era una deixa a la rectoria que havia de dedicar el profit de les terres a pregàries. Però la propietat no donava res, i, el mateix que la vella rectoria, fou venuda. Avui se'n diu el Mas de la Creu, per estar situada al lloc on s'alçarà la reproducció de la vella Creu de la Masia, d'estil gòtic, l'original de la qual, molt destruït, es pot veure al Museu d'Art de Montjuïc. Bé, doncs, el Mas Pitarra -avui encara es coneix per aquest nom- es troba a dos-cents metres i fa molt bonic. Soler va millorar la propietat i, a més a més, anà a la recerca de ferros vells, d'imatges i ceràmica. Hi ha una col·lecció de rajoles d'arts i oficis molt completa, com poques vegades ens ha estat dat de veure, i al menjador dos plafons de ceràmica amb el dibuix dels personatges de La dida. Uns quants mobles de l'època n'arrodoneixen el conjunt. A la placeta d'entrada al mas -plena d'intimitat i de romanticisme- hom veu una capella de bones proporcions a ple aire, amb una inscripció on es fa esment de l'any que fou construïda, el 1885, i es parla de «misser Frederic Soler, menestral honrat i home de lletres de Barcelona». La venda de la finca, va fer-la el senyor rector, mossèn Pere Llopart, amb la deguda autorització de les autoritats eclesiàstiques del bisbat de Barcelona, i també del nunci apostòlic, per la quantitat de sis mil pessetes, les quals varen servir per a alçar una nova rectoria en un lloc més a prop dels fidels de Cervelló. La propietat, tan avinent de Barcelona, era visitada amb assiduïtat per Frederic Soler, que, bon punt li era possible, s'hi escapava, i moltes vegades amb els seus amics Feliu i Codina i el doctor Blanc, també lletraferit. Això ha fet que la llegenda corri de boca en boca i que de la mateixa manera que, com s'ha explicat, el comediògraf escrivia Les joies de la Roser a la vila d'Hostalric, es digui que va crear La creu de la masia en plena natura cervellotina. Fins aquí tot lliga, llevat que l'escriptura de compravenda de la propietat fou feta el 2 d'octubre de l'any 1880, davant el notari de Sant Feliu de Llobregat Joan Manuel Fors d'Oliver, mentre que el drama s'havia estrenat set anys abans. És possible que Soler, l'any 1873, conegués l'indret, i àdhuc, si es vol, s'hi inspirés. Allò que no veiem clar és que, físicament, anés a escriure-hi un dels títols que més nom i més èxit li han donat.