Cabrera, que una tarda diàfana i tranquil·la...


Obra:L'emperador o l'ull del vent (p. 158-159)
Municipi:Palma
Comarca:Mallorca

testing image

Cabrera, que una tarda diàfana i tranquil·la es va alçant sobre el llençol de la mar, unes muntanyes, una verdor, una solitud, aquella illa de Les mil i una nits que surt un dia per tornar-se a afonar als llimbs de cent anys. Els vaixells s'hi apropen, la bocana entre els espadats, el castellot amb una bandera espanyola, la rada circular i ampla, la mar translúcida. Tot seria bell si fos per a nosaltres i no contra nosaltres. El rossegar monstruós de les cadenes de l'àncora, l'estol fondeja.

L'alcaid acut amb un llagut i un parell de soldats al bergantí espanyol on navega el comandant de l'expedició. Hi ha uns altres soldats en una barcassa amarrada a terra amb un parell de caps, ens badoquen. Per un platjar de còdols es veu un ramat amb set o vuit porcs, grossos, que un altre soldat pastura. No sembla haver-hi ningú més. Tot és tan remot, no obstant ho tinguem aquí davant!

Ve a la nostra fragata una llanxa amb mariners espanyols i ordenen que hi pugin Gérard i alguns més. Ell ens assenyala a mi, a Onfray, el nan s'hi cola pel seu compte saltant com una pilota. Ens acostem a la platja, vindrà l'alcaid i ens donarà les instruccions bàsiques per a una distribució inicial dels deportats, les hem de transmetre.

Ens deixen sols, només a l'altre costat de la platja hi ha el ramat de porcs, els seus grunys és l'únic renou en l'aire embalsamat. El soldat pastor s'ha acostat a mirar. Els espanyols han deixat damunt els còdols una dotzena de perols i calderes, unes quantes tendes de campanya, dues aixades i un muntet de flassades, un sac de llenties. Gérard està esverat, remuga: això ni tan sols és una insignificança i nosaltres potser som nou milers de persones. El nan correteja per tots costats, balla davant els porcs i els llança pedrolins.

Dels vaixells no brota ni una veu, tothom espera. Jo no espero res ni dic res, ja no puc fer res més que escoltar totes les veus interiors que em diuen, totes, que l'altre món és el que és.

Llavors passa una cosa. Olocausto bota i bota entre els porcs, és més petit que ells i el miren, grassonet. I de sobte els animals l'encerclen, tanquen, s'hi abraonen a sobre. Els grunys s'exalten, els travessa un xiscle. Onfray i el soldat riuen. Jo ni em moc i Gérard corre: el nan ha estat estossinat, és un muntet sagnós, hi ha mig cap i la budellada, els porcs grufen i mengen. El sol s'ha post i el crepuscle és color de perla.