Elegia a l’estany (fragment)


Obra:Retalls de sastre (p. 23-24)
Municipi:Banyoles

testing image

Elegia a l'estany (fragment)


Així puc fer present, sense destorbs interns,

aquella moderació de l'aigua

que arriba, inconeguda, per corrents subterranis

oberts a la increïble persistència

del temps i la foscor, buscant saltants ocults

i confegint enigmàtics passatges

que mai ningú no ha vist. De vegades se'm mostra

abnegada i oberta, i finalment

submisa a tots els jocs de la revolta

discreta de la llum, amb transparències

noves a cada tomb de les estacions:

s'alia amb elements astrals, s'acull

als trajectes del sol i a l'ombra dels joncars;

es lliura al plàcid i també cruel

esclat primaveral, com una jove amant.

S'altera quan s'hi llancen, a 1'estiu,

cossos adolescents, portats a obrir el desig

més endins dels miratges vulnerats

dels seus propis reflexos, i va seguint, seguint

les transformacions de la tardor,

els cromatismes vegetals del seu imperi,

i es prepara a adoptar la rectitud

del gel i de la neu, quan l'hivern se'ns acosta

amb el pes de la neu i l'esperança.

Aquell recer, voltat de plàcides muntanyes

(construccions que sempre li desvien

l'inevitable crit del mar), tot aquest món

girat d'esquena al món, tot aquest àmbit,

va seduir, any rere any, amb lentitud,

el dòcil esperit que imaginava

belleses que els sentits mai no coneixerien.