Una hora d'avançar a poc a poc...


Obra:Històries i memòries (p. 116-117)
Comarca:Mallorca

testing image

Una hora d'avançar a poc a poc i ens trobàvem ja a l'indret de Punta Amer. Darrera aquell turó hi desembarcaven els «rojos›› sense que ho sabéssim. Flanquejàrem el promontori i en descobrir la platja de sa Coma, ens trobàrem amb una flota de vaixells de guerra i moltes barcasses que duien tropes al punt del desembarcament.

Era una feta que no l'esperàvem. Ningú, però, no va retrocedir. Avançàrem, més tost i ben de pressa, amb l'esperança de trobar una mica de refugi dins unes trinxeres cavades els dies abans en la mateixa platja. Feien ziga-zagues, i un poc com anyells que els duen a l'escorxador, ens hi entaforàrem dedins. Només tenien dos pams de profunditat: en cavar-les no sospitàvem que nosaltres mateixos les hauríem d'estrenar.

En la ziga-zaga de més lluny m'hi vaig anar a ficar jo amb dos altres companys. Els avions per aquell indret volaven gairebé ran de terra, un poc fregant l'escassa vegetació. Ens engegaven trets de metralladora. Qualcú disparà el fusell. Immediatament ens enlluernà la fogonada d'un canó dels vaixells de guerra, i una bomba s'esberlà a dues passes, dins l'arena. La seva fumassa, espessa i rogenca, ens embolcallà tot seguit i ens féu l'aire irrespirable. El company de la vora em mostrà unes petites llenques de metralla i unes ferides a la mà, que li sagnaven. Foren nafres de poca importància, però m'estamordiren i em feren reflexionar.Vaig dir:

-Això es posa molt malament. Una altra bomba ens caurà a sobre, i ens morirem aquí sense remei.

Tothom callava. Jo vaig seguir:

-Com és que no senten ningú dels nostres companys?

Totd'una ens engegaren dues altres bombes, que també s'esberlaren en l'arena. Vaig encomanar-me a Déu i vaig resar l'acte de contrició.

Després vaig adreçar el meu pensament amb una fervorosa pregària a la Verge de Lluc. Vaig pensar que no l'havia visitada més d'ençà que havia deixat l'escolania. Ple d'esglai, i no sé si amb gaire confiança, vaig prometre que, d'onsevulla em trobàs, si me'n sortia viu aniria a peu a visitar-la en el seu santuari.

Em vaig incorporar una mica. Treure el cap de la trinxera era exposar-me a la metralla de les bombes. Així i tot, arrossegant-me per terra, em vaig ficar dins unes mates que feien bardissa entre la platja i el sementer. Vaig guaitar esborronat. Tots els nostres soldats corrien un quilòmetre lluny amb el fusell penjat a l'espatla. Inadvertidament, dos companys i jo ens havíem quedat sols, incomunicats, en aquella ziga-zaga de la trinxera.