Els primers dies de guerra...


Obra:Moriren dues vegades (p. 42)
Municipi:Manacor
Comarca:Mallorca

testing image

Els primers dies de guerra, el cementeri catòlic municipal del Pla o de l'encreuament entre el camí de Porto Cristo i de Son Carrió era el lloc on es perpetraven la majoria d'afusellaments i assassinats, excepció feta de quan algú era caçat per foravila i no hi arribava viu, cosa que passava adesiara. Les tombes i l'espai interior s'omplien dels cadàvers de soldats i milicians nacionals, mentre que els cossos dels executats eren cremats i després coberts de calç. Manacor aleshores tenia tres cementeris. L'oficial, el catòlic, del camí del Port, obert el 1840; el de Son Coletes, que es va fer a dos quilòmetres del poble el 1820 arran d'una pesta i es trobava inactiu des de 1855. Aquest va ser voltat de paret seca l'any 1922 i ben al mig s'hi instal·là una creu de ferro per evitar que els pastors de cabres hi duguessin els ramats a pasturar; era un rectangle d'uns tres mil cinc-cents metres quadrats. Hi havia un tercer cementeri -adossat al del Pla, a l'extrem més llunyà del camí de Son Carrió- minúscul, dedicat als ateus, lliurepensadors, lladres i malobrants. El seu primer usuari va ser Mateu Valcaneras, fervent anticlerical i ateu que no volia ser enterrat en un recinte catòlic. La gent li havia atorgat el sobrenom de Déu amb mala idea. El cementeri d'en Déu estava també saturat de cadàvers, el 1936. Les autoritats, ja fos per evitar el soroll dels trets i el tuf posterior o potser per cercar un escorxador més discret -encara que eren molts els que gaudien de contemplar els afusellaments –disposaren el canvi del cementeri catòlic del camí de Porto Cristo al de Son Coletes. Els assassinats i les execucions sense judici es cometrien, a partir d'aleshores, encara que pogués haver-hi alguna excepció, a Son Coletes. Quasi a diari s'obrien sèquies -sovint les obrien els presos que el mateix dia o l'endemà hi acabarien a dins- on s'enterraven els morts de la nit anterior. Aquestes gavetes partien en forma radial, en totes les direccions, des de la creu del centre. A partir d'aquell moment i fins molts de mesos més tard la majoria dels crims tendrien Son Coletes per escenari; allà serien portats, igualment, els cossos de les persones sorpreses per una mort violenta a altres indrets del municipi. Els carreters que anaven a les graveres pròximes al petit cementeri serien testimonis, sempre muts -la por-, d'aquells horrors que es produïren d'una manera molt intensa, els darrers dies d'agost i els primers de setembre. No serien tan discrets els comentaris d'alguns matons que es vanagloriaven de les heroïcitats comeses. Per aquesta manca de discreció dels mateixos assassins es poden conèixer avui moltes dades i detalls del que veritablement succeí a Son Coletes.