(Això i no res més eren aquelles cinc dones....


Obra:Bubotes (p. 220-221)
Comarca:Mallorca

testing image

Això i no res més eren aquelles cinc dones que passejaven en un camió els triomfadors, la gent de la llei i l'ordre, de fermes creences religioses, això i no res més eren aquelles cinc dones que lluïen insultantment quelcom tan digne de millors braços com és la insígnia de la Creu Roja. Roja d'un roig que no té res a veure amb el roig dels rojos.

Aquelles cinc donotes havien vingut amb el ramat de lladres que havia desembarcat al Port de Manacor pretenint conquerir Mallorca, la Mallorca immortal, la Mallorca dels Reis Catòlics. Què, els Reis Catòlics: la Mallorca de Don Pelayo! Perquè la del rei En Jaume I no fou altra cosa més que pura circumstància: en realitat era el buf, l'alè màgic que venia des de Covadonga qui empenyia les naus dels catalans!

Exactament igual que ara que també pretenien tornar conquerir l'illa un altre pic, aidats pels russos i els txecs i els hongaresos que ja em direu quines feines tenien per aquí! Endemés, i a part, de no tenir aquests estrangerots l'atractiu del Comte Rossi o d'en Ciarotti, el tità de l'aire, sense més anar més enfora, un comte i un aviador que venien d'Itàlia, la pàtria del catolicisme, dels Papes, sempre tan ben avinguts, de la cristiandat i, en nom de Crist, avió ve i avió va i rojos morts com formigues i rojos tornau partir de cap a ca vostra, si podeu, de cap a les neus i els freds i els assassinats, a menjar-vos els infants torrats! I deim si podeu, perquè si vos agafam hi fareu pell tots!

Com aquestes cinc prostitutes que, després de passejar-les pertot per a més insult i afronta, perquè el poble, el sofert i màrtir poble nostre, s'esbravi insultant-les com mereixen, després de tenir-les fermades enmig de sa Bassa, contra la paret del Rosari, perquè les vegin i les menyspreïn i els escupin a la cara, si cal, després d'un dia que, si visquessin, no podrien oblidar mai i, potser, encara que ho dubtam, els serviria per a penedir-se dels seus malifets, després de tot això, dur-les on toca, a Son Coletes i acabar amb elles amb uns tirs que homes vertaderament patriotes i temorosos de Déu els tiraran amb gust, fins i tot amb regust!

No sense que abans, en mancaria d'altra! el senyor rector els demani si volen confessió i si s'hi neguen, que s'hi negaran, dar-los la benedicció.

Tal i com pertoca als que actuen en nom de Déu Nostre Senyor.

Amén.)