Vint-i-sis mesos després...


Obra:Flor de card (p. 147-148)
Comarca:Mallorca

testing image

Vint-i-sis mesos després, un bell matí de primavera, la gent que sortia de missa —era diumenge—, se n'anava formant estols a ca els pares d'En Jaumet.

Tenien el dol del jove.

Entre setmana era arribada carta d'En Val-Déu, que també servia a Filipines, comunicant la trista nova.

Era mort a l'Hospital. De què? De disenteria, de colerina, d'enyorament...

Ell, En Val-Déu, i un altre paisà, havien assistit a la seva mort i l'havien acompanyat al cementeri.

El dia abans de morir, després d'haver rebut Nostramo, En Jaumet li entregà un brot d'alfàbega resseca perquè el portàs a la Mare de Déu Trobada, i feta la comanda entra en agonia, ple de resignació, fins i tot amb cert afany de sortir d'aquesta vall de llàgrimes, amb anhels per la pàtria eterna.

—En veure N'Angelina —li havia dit—, fe-li a sebre... que me muir... tranquil... i que n'estic... ben content... que se sia... feta monja... Digue-li també... que me pas... qualque... Parenostro...

No sabia que ja era morta.

Que el Senyor els don el Repòs Etern i los il·lumín amb Llum Perpètua.

* *

Fa uns quants anys, si haguésseu visitada la Mare de Déu Trobada, a Sant Llorenç d'es Cardassar, hauríeu vista la devota imatge servant amb la mà dreta un brot d'alfàbrega seca i negra, lligat amb un rosari de vidre rosat, com un enfilall de grans de magrana.

Antany, el dissabte de la festa, el sacristà, adesant la cambrina de la Patrona, tirà el brotet en el munt de les agranadures, tot esfullant-se i perdent-se dins el serradís humit, brut de pols i borra.

L'única petja d'aquell idil·li dolorós desapareixia de la terra, com una flòbia de vapor s'esvaeix dins la immensitat buida del firmament.