Esplèndid horabaixa de dijous.


Obra:L'agonia dels noms (p. 383-385)
Municipi:Inca
Comarca:Mallorca

testing image

Esplèndid horabaixa de dijous. De les finestres del carrer Major s'escapoleix el blanc lletós d'un sol que es pon amb mandra, però la seva petja —una franja de foc daurada— encara tenyeix el ponent i lliura presagis d'un demà ventós. Obro les vidrieres del carrer i surto a fora. Resto una estona mirant-me'l com enlairat, el carrer, ara sotmès al desvari d'una llevantada. El local que fou la seu d'Unió Republicana Federal i l'antic bar de ca l'Adroguer són els únics portals que romanen oberts amb altres noms i propietaris. La resta de negocis ja dormen el son dels justos, tot i que la desapareguda societat del Club dels Senyors, ara una botiga de robes, comença a becar. La llum del crepuscle, molt pàl·lida, es reflecteix a les vidrieres del primer pis de casa meva. Rere els vidres guaito l'indret. De vegades he pensat, Dèbora, que sempre has amagat amb gelosia un cor dur rere els teus gestos dolços i la veu melosa. Em vas estimar. Ho sé. Quan et vaig conèixer, allà davant el Teatre Principal, em vas preguntar: Tu ets en Dimes? I em vas somriure convidant-me a retre'm a les fantasies que jo endevinava rere les teves mirades. Aleshores, quan una dona i un home, sense cap més raó, parlaven sols enmig del carrer ja se'ls considerava promesos, d'alguna manera era com professar públicament un sentiment i pactar un compromís amorós, tot desafiant allò del que dirà la gent. Haig de confessar-te, Dèbora, que la meva vida sense tu ha estat una lamentable desgràcia. I no vaig trigar a adonar-me'n quan vas desaparèixer de la ciutat innominada per la porta del darrere. Des de llavors he canviat el caràcter. Sóc conscient que em mostro retret, taciturn, malhumorat, geniüt, gairebé desafiant. T'asseguro, Dèbora, que només sospiro fer realitat el meu únic desig, abandonar aquesta ciutat que odio, fugir i llançar-me als teus braços. Sé que, si marxo, els amics que m'estimen m'excusaran dient que he estat temptat per la ventolera de l'aventura. Tanmateix, els que em coneixen de veritat sabran que no deixo la meva terra per mor de la «ventolera de l' aventura» sinó per buscar-te i salvar-me.